Sobresurts una mica més que els altres llibres, al prestatge on t’havia deixat. Qui t’ha mogut? Vés a saber…Em crides l’atenció. Inconscientment t’observo i no sé què m’empeny a agafar-te. La veu narrativa em sedueix des de les pàgines i recordo els dies que em vas fer gaudir de la lectura. Em vas agradar molt…Fins i tot mormolo una frase amb què em vas sobtar, i m’adono que es va quedar presa en els records. No era conscient que, tot i el temps transcorregut, m’habites la memòria. Tal vegada per això et recomanava tan sovint.

T’agafo amb ganes de tornar-te a llegir i a mesura que ho faig m’adono que les percepcions m’han canviat, que sembles un altre llibre. Continuo la lectura i em despertes noves sensacions…Et converteixes en quelcom més que unes pàgines blanques dibuixades de negre, viatgeres del passat. Jugues amb mi a parar, a endarrerir i a avançar el temps i, com un camaleó, m’aïlles de tot el que m’envolta.

Retrobament amb El llibre de les mosques d’Emili Teixidor.