El proper dilluns, 20 d’abril, presentem el recull de poemes i fotografies al Consell Comarcal
Programa:
Blog personal d' Isabel del Pilar Valero Herrera
El proper dilluns, 20 d’abril, presentem el recull de poemes i fotografies al Consell Comarcal
Programa:
Entrada de la Mercè Bagaria al blog: Cornèlia Abril
El llenguatge és la clau
Sovint la poesia es col·loca sota la lent del microscopi com si fos un bacteri. Se la disseca gairebé com un forense ho faria amb un cadàver. Què vol dir l’autor amb aquell vers, què insinua amb aquell altre, què significa aquella imatge, quines figures retòriques fa servir, a quin moviment pertany, les relacions familiars i amoroses es mencionen, el pensament filosòfic o polític hi és present? Jo em recordo com una bona estudiant, però no me’n vaig sortir amb els comentaris poètics ortodoxos ni mentre estudiava ni després. Massa normes! L’esperit anàrquic que sé que tinc, tot i que prou dissimulat, surt sense aturador davant un poema, perquè malgrat els anys que han passat, la sensació continua essent la mateixa. Sigui de qui sigui el poema, quan és a les meves mans, se’m desperta un sentiment de possessió irracional. A la poesia, m’agrada fer-la meva, despullar-la a poc a poc, deixar-la absolutament nua d’artifici, anar fins a l’essència, fins a les entranyes, fruir-la amb delit. Sí, sí, com si d’una passió amorosa es tractés. A fi de comptes, què és la poesia sinó passió desbordada dels sentits?
Tot aquest preàmbul no és perquè sí. Calidoscopi és un poemari que em va regalar una bona amiga, perquè intuïa que el gaudiria de principi a fi. De la poeta, Isabel del Pilar Valero no en sabia res de res. Res de la fotògrafa Maria Rosa Ferré. No és que a les autores els manquin mèrits. És més aviat una qüestió meva. Les biografies em diuen poca cosa. Hi ha noms insignes que m’han deixat glaçada. En canvi, d’altres m’han sabut transmetre universos sencers gràcies a la senzillesa, a la veracitat, al tremp, a la manera tan deliciosa de teixir els versos. Així, doncs, tornant al poemari Calidoscopi us he de dir que les imatges em van captivar de seguida. Recullen el cicle de la vida de la vinya passant per la verdor primaverenca, l’explosió de color estival, la verema, els tons daurats del trànsit cap als dies curts, cap a la tardor, l’hivern que recomença… I amb els poemes vaig iniciar un idil·li vehement. Per què? No n’hi ha prou de dir perquè sí, perquè emanen una bellesa sublim. S’ha de poder explicar de manera raonada, perquè no té tothom el mateix concepte de «bellesa sublim». Potser és més convincent dir que són una festa per als sentits.
Carme Rosanas va fer aquesta ressenya del llibre Calidoscopi. És reconfortant el suport que ens donen les persones amigues, oi?
Gràcies, Carme!!!
Aquest dijous 26 de novembre, a les 19:30h, Maria Rosa Ferré presentarà el llibre “Calidoscopi” juntament amb l’autora dels poemes, Isabel del Pilar Valero. L’acte serà conduit per l’escriptor David Monteagudo, amb la participació de Ramon Nadal (editor) i Enric Sanç (poeta).
En finalitzar l’acte el nostre celler col·laborador, CAN RÀFOLS DELS CAUS presentarà el vi de xarel·lo i riesling “Terra Prima” que degustarem tot seguit i que ens ha acompanyat en tots els actesBibliotequesambDO d’enguany.
Com la vinya pintada, la Cava Mas Bertran, a Sant Martí Sarroca, es va guarnir de poesia, fotografia i música. Com si el seu entorn fos una imatge més del llibre Calidoscopi de M. Rosa Ferré i Isabel del Pilar Valero, la Cava Mas Bertran es va fondre en els poemes del llibre i en els que van escriure expressament per a l’ocasió els poetes participants. No va ser només un lloc preciós on celebrar un acte cultural, va ser-ne part especifica, escenari i protagonista. Els seus vins i caves es maridaren amb les paraules, tot enriquint els sabors i les textures. El cava resultà més fresquet i saborós, els poemes més sonors i metafòrics.
Salmaldon Art va conduir l’acte cultural amb un to aromàtic, afruitat, refrescant i un molt persistent final; amb mà experimentada, Montse Solé i Montse Olivé, excel·lent bouquet, van captivar al públic assistent, que va recórrer el passeig poètic que les autores proposen en el seu bellíssim llibre Calidoscopi. Les fotografies de M. Rosa Ferré lluïren a la sala de tasts; els poemes d’Isabel del Pilar Valero, i les respostes dels poetes, lliscaren entre les vinyes des de la terrassa de Mas Bertran per a goig de tots els que escoltàvem. Feia vent i s’agraïa el joc, i que amb l’aire càlid els versos acaronessin el paisatge, el del l’entorn i el propi.
Els poetes José Nicolás, Montse Farrés Ubach, Joan Opi, Marta Pérez i Sierra, Sandra D. Roig, Enric Sanç, Montse Solé, Montse Mercé (Galionar) i la pròpia Isabel del Pilar Valero, van guarnir Mas Bertran de poesia.
L’amfitriona, Eva Ventura Rovira, amatent a tot el que calia, sempre amb un somriure amable i una eficiència encomiable, va fer possible aquest vespre on com diu la poeta Valero: Al sedàs d’hores llunyanes, /esclata sobirà amarant d’absència; /rogenc estiu sobtat, silenciós verd. /Vinya vermella.
La presència de l’editor Ramon Nadal va enfortir els poemes, com si de nou totes les paraules s’accentuessin. La literatura necessita de persones compromeses, no ho oblidem mai.
Els grallers de la Becaina brindaren amb les seves gralles en el fi de festa, cava, delicatessen i música de la terra, la que tot sovint alça castells, ahir va alçar paraules, una sobre l’altra, ben arrenglerades, per arribar ben amunt, que ens fa molta falta.
Rubaiyat
Les copes s’alcen,
es regiren, s’agiten,
al·lucinant lletania.
Alegre esperó, ritual joiós,
entona elogis agradosos,
l’allargament del vi al paladar.
Notícia a: l’Eix Diari
Els assistents van poder visitar la cava, situada en un indret paradisíac i tastar els seus productes.
L’acte va ser conduït Salmaldon Art
Les Salmaldon i Isabel del Pilar Valero
Va començar amb un vídeo sobre les fotografies de Maria Rosa Ferré, la qual va comentar-les extensivament.
Maria Rosa Ferré
El recital, va reproduir múltiples converses entre els poemes de Calidoscopi i els que els poetes que hi participaven van escriure, expressament, per a l’ocasió.
Com a cloenda, Els Grallers de la Bacaina van interpretar diverses peces del seu repertori.
Bocins de la conversa:
El poema Cendra, va ser respost pel Nicolás Sánchez (Fora vila, terrer gebrat./Malenconia adormida,/rebregada, sorda/al brunzit de l’abella,/en fileres llenyoses,/esparracades d’hivern…)
Montse Solé i Nicolás Sánchez
Vesprada inevitable
fa comparèixer la lluna.
Ella ho sap.
La lluna sempre ho sap.
La nit acollirà dins el seu vel,
cosit amb un guspireig d´argent,
amants nus i encisats.
Fugaç el desig irremeiable.
Es lleparan els cossos
fins a degotar de plaer.
A trenc d´alba,
amb el primer raig de sol,
tornaran a ser cendra.
El poema Florida, per la Marta Pérez Sierra (Evohé, Evohé!/Creix i palpita/la flor de vinyet;/invoca el so diví/de bacanals…)
Enric Sanç i Marta Pérez Sierra
Viu la vida!
Dansa el blanc
i el rosa tímid
en el cep,
les vestals, nues,
amb flors als peus,
escabellades,
floreixen en aromes,
regalen buquet al vi.
Viu la vida!
Balla entre els ceps!
Fereix-te
de flors menudes
sota la llum de la nit.
El poema Serralada, per Montse Galionar (De sobte, sorgeix; enmig/del silenci, entreveiem la mola,/retallada sobre el cel…)
Isabel del Pilar Valero i Montse Galionar
Sorgeix de sobte, de puntetes,
entre els meus somnis.
Com l’alquímia d’un pintor de traç sublim,
subjugat per dos espais que s’amalgamen.
Així ets per a mi, paisatge:
les vinyes, la terra, la mola i els àngels.
Ciclorama blavís de crestalls de marbre,
vetllador amatent de les perles d’ambre.
Vellut maragda als teus peus, serralada,
on Dionís mandreja, en les hores calmes…
El poema Vinya Vermella, per Joan Opi (Ritma l’hàlit ressec, l’eco/perfumat de la verema;/majestuós misteri llustrejat/d’octubre…)
Montse Farrés i Joan Opi
Els pàmpols amaguen la vergonya,
rodona i porpra, del raïm.
Ha fugit el sol
escrit a l’anvers de les fulles.
El dia te pressa per morir,
esfilagarsar-se la llum
dins els gotims.
La vinya vermella,
cardenalícia estora, dorm.
Un estel plana sobre ella.
El poema Embriaguesa, per Sandra Roig (Vol improvisat d’aurores,/les hores passen./La ment s’extasia en fúlgid goig/que raïm encarna…)
Marta Pérez Sierra i Sandra Roig
Obertes les branques imploren
a l’estiu de llum
sadoll de tempesta tèbia.
Amarar-se de llunes
degotar-se en gotims d’or.
Sentor a elixir de Déus
delerosos de vetllar engrunes.
En el besllum i en la fosca
l’ombra captiva d’un miratge tangible s’atura.
El poema La vinya pintada, per Montse Farrés (Llenç sense límits espera mirades./Resquill d’arbres musicats,/escampen prismes de llum…)
Nicolás Sánchez i Montse Farrés
El cel s’inflama a l’horitzó
i al davant, un mar de vinyes,
estiu nu, torrat de sol,
marges de rocam i sargantanes.
Esguardo estremida de cor
aquesta bellesa insòlita,
estesa, coneguda,
respir d’herbes aromàtiques.
Aquí trobes de bell nou,
la teva hora immortal
banyada de segles.
La terra porosa es clivella,
-la darrera pluja ja és un record-
i al seu recer, les oliveres, també.
M’apropo i cullo gotims madurs,
mel que regalima als llavis.
Acarono els pàmpols
amb la mà estesa a l’aire
i me’n vaig, amb ulls
negats d’aquests tons.
Aquí el món torna als orígens.
Bell a la mida del cor.
El poema Invocació, per Enric Sanç (T’invoco, sang d’Ampelos,/nèctar diví que embriaga/els cups…)
Enric Sanç i Montse Galionar
«Ni la paraula ni la idea, ni aquest dolor que ara
us escric són perfectes, sinó el silenci»
SALVADOR JÀFER
Les ciutats on mai no he estat
on tothom és igual i diferent alhora
on les errades desprenen encerts
i res és per a sempre, i tot.
Ai, i dels anys, dels anys fer un orgasme.
Perquè mai no és perdut el lloc ni el temps.
I del cos -sí del cos- gronxar-se en l’ànima
com unes grogues sabates, sense pneumàtics.
(Així) Al retrobar-me amb el vi de l’absurd
i el pa de la indiferència,
reste fidel a l’evidència:
Tot ésser sa tendeix a multiplicar-se
-i jo refuse el suïcidi.
Gràcies!
L’acte està encabit dins de la Festa Major de Sant Martí Sarroca. Más Bertran es un dels Cellers que figura dins de la “La Carretera del Vi“.
L’acte, conduït per Salmaldon Art, constarà de tres parts:
Fotografia: Josep Palau
D’esquerra a dreta: Marta Pérez Sierra (poetessa), Isabel del Pilar Valero (poetessa), Raimon Gusi, Maria Rosa Ferré(autora de les fotografie), Francesc Bedmar (fotògraf i periodista) i Ramon Nadal (editor)
La presentació va ser molt versàtil.
Maria Rosa Ferré, autora de les fotografies que acompanyen els poemes i Francesc Bedmar, van parlar de les fotografies del llibre.
Marta Pérez Sierra i jo, vam parlar de la poesia i vam fer un recital. Faig esment que Raimon Gusi ( conseller de cultura), en la seva intervenció, va recitar el poema:
La Vinya Vermella
Ritma l’hàlit ressec, l’eco
perfumat de la verema;
majestuós misteri llustrejat
d’octubre. Centelleja,
invisible, la seda tremolosa.
Al sedàs d’hores llunyanes,
esclata sobirà amarant d’absència;
rogenc estiu sobtat, silenciós verd.
Vinya vermella.
Intervenció de Marta Pérez Sierra:
Calidoscopi és un llibre ple de força i de color, de textures que emanen versos i de poemes que rimen imatges. És un llibre preciós que descriu i suggereix el paisatge del Penedès, el que veiem amb els ulls i el que intuïm quan captem l’ànima d’aquesta terra.
Isabel del Pilar Valero, ha sabut amb els seus poemes reflectir tot el que la terra guarda. Tots sabem el que significa que una terra sigui fèrtil, el que ha calgut, el que s’hi ha treballat. La poeta ha plantat la seva inspiració en terra fèrtil i ha esdevingut calidoscopi.
Aquest llibre té el valor d’una feina d’equip, d’un voler posar en comú l’art de dues dones creadores. I això per a mi és molt important. Sumar capacitats, com diu l’Anna Vives, la creadora de la tipografia Anna. El diàleg artístic d’Isabel del Pilar i Maria Rosa ens obre els sentits a una nova mirada a les vinyes i al que en significar ens identifiquen. La interrelació imatge – paraula ens mostra un nou paisatge.
Felicito a les autores per la seva iniciativa, a en Ramon Nadal per acollir-la i potenciar-la, i a tots vostès que amb aquest acte recolzen.
Com diu la poeta, després de Calidoscopi ens endinsarem a través del mirall.
Intervenció de Isabel del Pilar Valero:
Cada vers és un elogi del paisatge que m’envolta, la vinya. Per a aconseguir-ho m’he servit de símbols, mites i creences, combinats de manera cíclica més enllà de la lògica i el temps. És la millor manera que he sabut trobar d’enaltir el que no es pot traduir al llenguatge corrent, la seva bellesa.
L’al•lusió mitològica m’ha permès unir el somieig, que em guiava en la contemplació, a un canvi de llums i de colors. “El temps fora del temps”, que tan bé defineix el mite; el “hi havia una vegada” del conte que, per a mi, és el seu sinònim, i que em va permetre introduir-ne trets d’un dels meus contes/mites favorits i establir horitzons entre roses i pàmpols, a l’altra banda del mirall.
L’acte es va cloure amb la música del compositor i músic vilafranquí, Roger Subirana.