Baladres

Adelfa (2)

La vida exigeix​​. Exigeix ​​al verd de la tarda que neix, coronada de baladres, plens de letargia, escortats per ortigues.

Vençut l’alè, a la gola que crida emmudida i en la infinita amargor de les nereids se submergeix.

 

 

4 respostes a “Baladres

  1. Vençut l alè… L’haurem de reprendre tard o d’hora. Amb el color bonic dels baladres, vistos de lluny i sense tastar-los, com les ortigues… Verd distant que ens escorta sempre.

    Una abraçada sense ortigues… Dolça i acompanyadora.

  2. Els baladres són molt metzinosos encara que llueixen quasi tant bells com els teus mots que percebo amb un deix de tristesa potser….o només melangia? o és la veu poètica….encantada i encisada dels teus mots
    abraçades dolces d’estiu! sense baladrejar però si admirant els baladres

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s