L’aire que ens envolta
sembra de subtileses
les cantonades de la nit.
Obre i tanca les ales,
en el vol improvisat
d’un sospir.
Al besllum del vol,
dibuixa una lluna tremolosa
i la vesteix de silencis.
Esquinça els núvols,
frega el cel
i els versos defalleixen
al compàs.
Esborrall 
preciosos versos que no defalleixen …acompanyen sota la pluja
…En bona companyia. Gràcies, Elfreelang!
L’aire que ens envolta:
humides melangies
i clarors que es fonen.
El verd ha lluït resplendent
sota els núvols
com un crit de vida i esperança.
La grisor esvaïda
en transparències de llum.
Com els somriures
entre els vels de la nostàlgia.
Bon cap de setmana, noieta!
L’aire és transparent,
com la mirada d’enyor que
a voltes traspunta l’invisible.
Una abraçada, bonica.
Sota aquesta aranya de cristall a mi em sembla que els versos ballen a ritme de vals. L’aire és elegant i s´enlaira fent cercles fins que s´esvaeix i et deixa un regust melòdic.
M´agrada molt!
És una meravellosa rosa, aquesta aranya, trobada a Montblanc i fotografiada any rere any, sense aconseguir la bellesa de la seva composició.
Imagino l’aire dansaire que ens regales. Segur que la rosa somriu.
Gràcies!
Preciós aquest aire Pilar…Sembla que amb la seva alenada, faci alçar els d’aquesta flor immensa, fins al cel, talment una pregària en forma de versos, il·luminats per la lluna!
Petonets, de dilluns.
Hi ha llocs i moments que contenen tots els matisos de la paraula “felicitat” i t’ajuden a respirar.
Una abraçada!
Ui, volia dir, faci alçar els “braços”… Perdona el despiste.