Enrere quedarà l’esbós del temps, diluït entre els plecs de les hores. Els camins que poblen el paisatge en què em trobo em recorden la vida viscuda no a través, sinó a fons. Un llindar creua un soliloqui que suma empremtes i estableix ponts entre el mesurable i l’incommensurable.
Avui, amb el rellotge, es desperta el temps empès pels vents de la impaciència amb què un nou almanac incita a seguir cap endavant. Quant em queda per callar, per dir, per conèixer, per conèixer-me, mentre el calendari espera que caigui el seu últim full per obtenir un altre demà? Aquest, que sona a comiat em recorda que en els finals falta gent i que més endavant també faltaré jo en el camí que puja al turó buit de rutes, somni, intimitat i temps. A les parets escrostonades es prenen retalls d’història, però la vida no torna enrere, com el rellotge de Praga que gira al revés. No obstant això, fa olor de tebiesa l’últim tram ple de tumult i solituds, al costat de les esferes daurades que bombollegen en la bromada.
Perdura immòbil el possible en l’atzar.
BON ANY 2013!
Esborrall 
Molt Bon Any, Pilar! Cauen els fulls del calendari fins el darrer, els veig caure pausadament i l’últim encara no ha assolit el terra.
Bon Any, Macondo, espero veure’t i gaudir-ne de la contemplació dels teus paisatges. Gràcies!
Molt bon any 2012 Pilar i que l’impossible es faci possble!
Res no és impossible si ho desitgem, Elfreelang. M’agradarà veure’t un somriure dibuixat a cada pas que configuri el que desitges (desitgem).
BON ANY…2013!!! 😀
Vull brindar per tot el que ens queda per caminar, que sigui un bon camí!!
Somriures i bessets, amiga meva!
Brindem, llum!!! Petons d’estrena. :-9
Molt Bon any Pilar,
“Que tinguem sort i que la vida ens doni un camí ben llarg”
I una abraçada plena de somriures.
Buscarem la sort mentre caminem. Aquesta també pot sortir-nos a l’encontre. Llavors farem un cafè, a qualsevol carrer de la vida. Somriures i petons a dojo!
Bon Any 2013, dolça Pilar, per a tu i pels teus! Esperem que encara ens restin molts caps d’anys per poder celebrar i que, mentrestant, siguem prou valents per desafiar l’atzar i fer que allò possible esdevingui realitat.
Una forta abraçada ponentina!
Com m’agarda veure’t!!! Els que ens restin, que ens permetin viure amb esperança i il·lusió. De ponentina a ponentina d’on bufa el Migjorn, Un ram d’abraçades i somriures. 😀
Ens fem un tip de dir que el temps no existeix, que tot plegat és subjectiu…, però quina il·lusió que ens fa col·lectivament arrencar el darrer full del calendarii tenir-ne davant nostre un de nou, curull de promeses, on tot encara torna a ser possible… Feliç continuació de la Vida, Pilar!
I es que no existeix, Montse. La vida sí, però, i aquesta té un començament, un nus i un desenllaç. Tant de bo que el que depén de nosaltres, el nus, estigui ben escrit. Feliç punt i seguit, AMIGA!
Que la ilusión no falte y que se pueda seguir luchando por los derechos humanos.
Que tengas muchas salud y trabajo y adelante un año más.
Besos
Els anys passen i potser no ho notaríem sinó fos per la parafernàlia de la nit de cap d’any…Igual que ens despertem cada dia amb una nova il·lusió, avui ho hem fet sabent que comença també un nou any i tenim ganes i l’esperança que sigui millor que el passat…
Pilar que el 2013, sigui un Bon Any per a tu , amb petits moments de felicitat.
Petons.
Bon any 2013 Pilar.
Sí, els últims fulls que veiem caure respiren tebiesa. Vivint la vida i no mirant-la com passa fixada la vista a un calendari.