Dues realitats, configurades de manera subjectiva i personal, es liqüen i prenen l’aspecte del recipient on s’aboquen: els sentits. Demanen ser enteses, en les característiques comunes, darrere la primera ullada. Més que un instant o una ombra, vindiquen l’existència d’un paisatge que, de sobte, t’arriba i t’emociona, sense que sàpigues per què.

Poemes i fotografies, prefigurats per la imaginació en diferents espais i temps, adquireixen geometries paral•leles en narrar la intimitat de l’entorn, enriquit de somni i de moments, tot copsant el cromatisme metafòric i el que descobreixen, de manera entesa i no palesa.

Imatges i lletres disfressen el seu llenguatge en l’embriaguesa de continus canvis, determinats per formes, colors i matisos que les componen. Tot s’assimila com en un calidoscopi, el vaivé del qual estableix un diàleg, totalment aliè a l’artifici.