Esborrall

Clarejava el solstici en un contrallum vermell que em recordava un esborrall. Sentia que alguna cosa inconcebible esdevindria. La terra es despertava; caminava sense presses en un llarg badall. Uns raigs queien com raïms que incendiaven l’altre costat de la finestra. Feia olor de pa acabat de fer i el fum del cafè em pessigollejava el nas.

A la tarda, la música que poblava els carrers em va acostar a mi mateixa, recobrant la meva ànima primigènia. Vaig recordar el ressò del galop efímer del temps, ajudada per un altre esborrall que s’escampava sobre el full de paper en un acte summament gratificant. M’agradaven les figures que apareixien entre la grafia, i desvestien el silenci.

Declina la primera nit d’estiu, camí de l’alba, i uns passos, sense res predictible, es van darrere seu.