Trobada a la xarxa

 

 

Rescatar el silenci

de viure, sense llar.

El greuge de tenir com

A origen les ombres de néixer

en ciutats grises, plenes

d’enderroc de guerres,

de fam, de deserts i holocaust.

Els qui van repartir

els privilegis del món,

badallen davant les aigües

que regurgiten el ball

enardit de la mort;

davant xarxes d’acer,

mutiladores de cames i de somnis.

Les meves paraules són sal,

mentre intento que la veu

bramuli a les orelles del món,

quan demano que algun dia

les petjades viatgeres els aixafin.

Així, potser, la trista desfilada

que les dibuixa aconsegueixi creuar

la frontera d’esculls, i trobi

les portes obertes de bat a bat,

en la terra promesa.

Només llavors, a les platges

de la nit i als filats del dolor,

onejaran garlandes.

 

Podeu sentir-lo recitat aquí: http://sala-delectura.blogspot.com.es/2017/01/exode.html