Nit de llantió s’aquieta
sota giroles
de tarongina blanca
i lligabosc.
Coronada amb murtra
l’aigua del record travessa
tropell de veus conegudes.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Esborrall 
Bon dia, Pilar,
Acabo d’escriure un poema, que no coincideix ni una sola paraula amb el teu, però sento com Si diguèssim coses molt semblants. De fet crec que compartim una paraula: nit.
O potser sóc jo que m,he quedat amb la meva pròpia sensació i que la transporto fins aquí.
L’estímul pel meu poema ha estat el bany matinal, amb aquella mena de xarxes de llum que fa els reflexos del sol. I la nit i els pensaments de la nit, records o projectes.
Els records a vegades corren molt… Tropell de veus conegudes. Potser has sentit la meva també.
Les dues som una mena de papallones de la llum i girem al seu voltant, al mig d’un silenci ple de paraules plenes de significat. Tu camines per la platja, jo ho faig per una zona enjardinada. El blanc de l’escuma dóna la mà al blanc de la dama de nit i la membrança ens abraça en aquest futur que esmenes, que en el meu poema és un temps idíl·lic que invento.
PETONS!!!!
preciós nocturn Pliar
Gràcies!