Calidoscopi: Poesia, fotografia i música, a Mas Bertran (Crònica de Marta Pérez Sierra)

Com la vinya pintada, la Cava Mas Bertran, a Sant Martí Sarroca, es va guarnir de poesia, fotografia i música. Com si el seu entorn fos una imatge més del llibre Calidoscopi de M. Rosa Ferré i Isabel del Pilar Valero, la Cava Mas Bertran es va fondre en els poemes del llibre i en els que van escriure expressament per a l’ocasió els poetes participants. No va ser només un lloc preciós on celebrar un acte cultural, va ser-ne part especifica, escenari i protagonista. Els seus vins i caves es maridaren amb les paraules, tot enriquint els sabors i les textures. El cava resultà més fresquet i saborós, els poemes més sonors i metafòrics.

Salmaldon Art va conduir l’acte cultural amb un to aromàtic, afruitat, refrescant i un molt persistent final; amb mà experimentada, Montse Solé i Montse Olivé, excel·lent bouquet,  van captivar al públic assistent, que va recórrer el passeig poètic que les autores proposen en el seu bellíssim llibre Calidoscopi. Les fotografies de M. Rosa Ferré lluïren a la sala de tasts; els poemes d’Isabel del Pilar Valero, i les respostes dels poetes, lliscaren entre les vinyes des de la terrassa de Mas Bertran per a goig de tots els que escoltàvem. Feia vent i s’agraïa el joc, i que amb l’aire càlid els versos acaronessin el paisatge, el del l’entorn i el propi.

Els poetes José Nicolás, Montse Farrés Ubach, Joan Opi, Marta Pérez i Sierra, Sandra D. Roig, Enric Sanç, Montse Solé, Montse Mercé (Galionar) i la pròpia Isabel del Pilar Valero, van guarnir Mas Bertran de poesia.

L’amfitriona, Eva Ventura Rovira, amatent a tot el que calia, sempre amb un somriure amable i una eficiència encomiable, va fer possible aquest vespre on com diu la poeta Valero: Al sedàs d’hores llunyanes, /esclata sobirà amarant d’absència; /rogenc estiu sobtat, silenciós verd. /Vinya vermella.

La presència de l’editor Ramon Nadal va enfortir els poemes, com si de nou totes les paraules s’accentuessin. La literatura necessita de persones compromeses, no ho oblidem mai.

Els grallers de la Becaina brindaren amb les seves gralles en el fi de festa, cava, delicatessen i música de la terra, la que tot sovint alça castells, ahir va alçar paraules, una sobre l’altra, ben arrenglerades, per arribar ben amunt, que ens fa molta falta.

Rubaiyat

Les copes s’alcen,
es regiren, s’agiten,
al·lucinant lletania.
Alegre esperó, ritual joiós,
entona elogis agradosos,
l’allargament del vi al paladar.

 

Notícia a:  l’Eix Diari

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s