El quotidià és senzillesa profunda, insospitada i extraordinària que ens defineix. Conté tots els colors i l’essència de la terra i del mar. Deleix d’atzar, fa olor de sal i neix trenant realitat i fantasia, més enllà d’una linealitat palesa. Es vesteix de descripcions sense artifici i vibra amb la subtilesa del que és efímer.
És record, albada, misteri, aventura, improvisació, nit, rialla, plor, nostàlgia, esperança, vida i mort…Sota una mirada transitòria i fugaç, robada a un demà que està per arribar.
Esborrall 
La quotidianitat moltes vegades és un bàlsam.
Com el que ens descrius.
Crec que sempre és un bàlsam, Xavier. Els alts i els baixos el trenquen, però quan hi tornem, podem fins i tot sentir-nos feliços.
Gràcies per la visita!
Aquesta teva, Pilar, és una mirada cap al quotidià, gens quotidiana, sinó més aviat de festa o de luxe. No hi ha res com haver perdut, sense voler, el batec d’allò que ens és més quotidià per saber-lo valorar