No us perdeu la presentació: https://www.facebook.com/events/1531069803812140/
Em vaig empassar la lluna, en un esclat d’energia sobtada, i se’m va impregnar la pell de l’aroma intens de la terra.
Em vaig empassar la lluna i se’m va omplir el ventre d’onatge salobre, amb el sabor melancòlic de cascavells platejats i de negrors.
Em vaig empassar la lluna, les porpres fases amb què tenyeix el temps, el seu contrallum, el seu somriure; l’ennuvolada gelosia del que oculta.
Ostres, tan a prop que ho tindré… Però tinc visites a aquesta hora… Em sap greu perdre-m’ho.
vaig mirant enlaire… i com passa l’aire que no veig però sento… Anton.
Moltes gràcies, Pilar! És preciós! I sobretot gràcies per empassar-te la lluna amb mi. Petons
M’he empassat la lluna plena i ara delitós gaudeixo d’una lluna nova esperant un renovat creixent.