(Segons el «Diccionari Basc-Espanyol-Francès” d’Azkue: Dansa on els principals ballarins són dos nois que amb els ulls embenats han tocat a un gall ficat en terra).
Cantà el gall a deshora, pèssim auguri,
forjant el malefici de la traïció.
Potser rondin les bruixes, el galliner,
i les gallines deixen buida la perxa;
inicien una dansa que no té nom.
Boira densa a l’ambient del ponedor,
uns ous ocasionals, en un racó;
caldria destruir-los, són basiliscos!,
engendres del diable i cloca vella;
cal evitar que en neixi la serpentària.
Varetes de cordó en les cantonades,
fogueres que s’encenen a contradansa,
són creus contra pollets, boges lloques,
que dansen Oilar-dantza,
Cloc-cloc, cloc, cloc-cloc.
Aquest poema el vaig escriure per a la cloenda del Contrapunt Poètic, que dirigeix la Marta Pérez Sierra.
Si entreu a l’enllaç, el podeu sentir recitat per ella.
Esborrall 
Avui, la nora Manoli i jo ens barallàvem amb els paons… Amb coll i cap blaus amb gargallera vermella i atacant… Quan un veu tot aquell pla sembla que un exèrcit amb veu i tot, gruny que imposa… com cabrits blancs que tenen bec com tisores i ales com ganivets… Es un espectacle que tu me’l recordes d’altra manera amb el teu preciós poema… Com és que tantes vegades tenim coincidències ? Bon dia, Anton.
Tot i que la inspiració em va venir d’una dansa, barrejada amb mitologia, comprovo amb molt de grat que s’assembla a la realitat. 🙂
Jo no crec en coincidències, Anton. Penso que tu i jo ens assemblem molt i ens podem llegir entre línees.
Un gran poema amb la veu de la Marta.
Els passos rimats dansen en la inquietud, el galliner es torna un punt de reunió de neguits passat el brogit de la fira, on el gall negre mostrava la cara més amable.
Gràcies, Rafel. Has arribat a l’ànima del poema!
Poema llegit i escoltat… Ambient de ponedor i galliner que se sent i s’encomana!!!
Gràcies pel temps que em regales, bonica.
Coc coc
Cooooook!!!!