El Nadal és la infantesa, quan no entenia res i tot era màgic. Quan res no en sabia i tot em sobtava. Quan tots hi érem i no els havia de recordar. Quan podia acompanyar al rei Gaspar a repartir joguines. Quan tocava la música de les nadales amb una pinta embolicada en un paper de seda. Quan els camells es feien mal al llarg del viatge i em podia quedar sense la caixa de colors i el parxís. Quan em preocupava que els reis no poguessin entrar pel forat de sota la porta i m’espantava en comprovar que ho podien fer. Quan sentia el soroll que feien els pares la nit de reis i feia esforços per no presentar-m’hi. Quan no volia fer-li un petó a Baltasar perquè sabia que era un veí. Quan mai em portaven una nina amb cabells. Quan felicitàvem el dia 24 de desembre a l’avi Juan. Quan el Betlem va ser de paper fins que el va enderrocar unes llàgrimes. Quan agafava, d’amagatotis, l’àngel de la trompeta. Quan pensava que era inútil tractar d’evitar l’amenaçant carbó…Hi va haver missa del gall?…
Esborrall 
El Nadal sempre és la infantesa… Ens serveix per recordar-la, per viatjar-hi, per fer-nos de nou innocents i plàcids, els que ho érem o innocents i belluguets els que ho eren. Nadal és un àlbum de records. Sovint fotos fixes, que han quedat gravades a la memòria. Gràcies per ensenyar-nos el teu àlbum, les teves fotos. Cada frase n’és una.
Una abraçada immensa de nena a nena.
Un álbum de records plens del millor regal que ens han fet els nostres pares: la il·lusió. Ara la visc de diferent manera, però tinc la sort que la percebo amb els mateixos ulls que llavors i tracto, crec que ho aconsegueixo, que li arribi als meus fills.
Un petó, bonica.
Sempre m’esborrona el llegir aquestes veritats, son records que cadascú tenim en les alforges i cada any les apropem a nosaltres, som com el cabell que he trobat jo en la pinta del teu nunú i que m’ha servit per continuar i fer una mena de relat… tu m’has inspirat i això té gran valor… Quants relats, com dic sempre, es podrien fer dels teus escrits ? Sempre hi trobo protecció llegint-te… no se que dir-te més, Anton.
..
La vida és una font d’inspiració que no deixa mai de brollar. M’alegra que aquests episodis t’hagin inspirat, Anton. 🙂
Ja saps que la protecció és mútua i que em sento afortunada de saber-te sempre ben a prop.
Una abraçada!
Com m’agrada el teu Nadal i l’aportació de la Carme amb el seu comentari…! Jo també crec que aquests dies només tenen sentit si els vivim a través dels ulls d’un infant, sigui el que portem a dintre o els que ens envolten, en el meu cas en la persona dels néts encara menuts. La màgia només pot sobreviure en la innocència.
Una gran abraçada!
Jo també crec que el sentit de les coses el trobem en la capacitat de veure-les amb l’anima d’infant. Com a creient, penso que aquest és el missatge: L’hem de fer reviure any rere any. 🙂 Gràcies per la teva màgia.
Petons!
un escrit molt emotiu, em posa una mica trista i tinc una sensació de pèrdua llegint-te avui, però potser llegir de debó és això adonar-nos del que ja no som.. de què a la nena que era, ara , li costa creure en els reis..
o potser els reis han canviat de nom i ara creiem en l’art, la tendresa, l’amor..
i aquests no venen a camell, però arriben..
una abraçada!
Art, tendresa, amor…Hi ha res millor en què creure? Saps? El dia de Reis, com que encara no tenim nens petits a la família, muntem una gimcana fantàstica i riem moltíssim. Ja ho esperem!
Ja ho crec que som. El que érem ens acompanya tota la vida. 🙂
Una abraçada!!!
tens raó el nadal és la infantesa ….jo també la recordo ….un text emotiu i bell
que tinguis unes bones festes i la il·lusió de la infantesa et torni ni que sigui uns dies a il·luminar de somriures i màgia la teva vida
M’agrada coincidir amb tu. Et desitjo el millor, Elfreelang.
Gràcies!
Un somriure!!!
Quan tú eres una nena, quan el teu pare i la teva mare també ho eren, i el teu avi i la teva àvia i més enllà encara…i què és la infantesa doncs en la roda del temps ?
Infinitud de Nadals, sense dubte.
Que per molts anys poguis seguir celebrant-los.
Com m’agrada aquest collaret ple de infantesa!!!
Ets màgic, Joan!
Bons Nadals!!!
El Nadal són records pels grans i esperança pels menuts.
Recors i esperança, quins mots més fantàstics has utilitzat per definir aquestes dates.
Bon Nadal, Xavier.
Seguimos creciendo pero siendo almas infantiles para vivir la magia de las fiestas navideñas, seguir soñando como cuando eramos niños e intentar ser felices.
Precioso escrito, me lo guardo en tu recuerdo.
Feliz Navidad con un beso.
Crecer, soñar, ser felices…Feliz Navidad, mari-pi! Un abrazo.
Malgrat tot, estic agraïda de no deixar de ser nina i … no tan sols per Nadal. 😉
Bones Festes, preciosa!
Bessets ✰