Boira i silenci

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 

 

La boira em surt a l’encontre i  m’engoleix, afamada. Converteix el sol que emergeix en una esfera blanca, diàfana, etèria.  Res més existeix al darrere d’aquest deu que tot ho destrueix per crear-ne noves criatures.

Soledat, silenci inabastable en els abismes creats… Assaboreixo el paisatge immaculat abans que el dia avanci. Si pogués, evitaria que s’esvaís el mar format per l’atrevit núvol que s’ha post al terra. M’arrapo a l’instant, oblidant-me del món al que pertanyo i em confonc amb l’atmosfera humida que s’atreveix a esborrar-me l’existència.

12 respostes a “Boira i silenci

  1. Hola Pilar, m’identifico molt amb aquest escrit. Tot i que la boira i la humitat, per mi, siguin sinònims de dolor al cos, sovint m’agradaria submergir-m’hi, com si en engolir-me me l’anul·lés. Una abraçada.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s