Marta Sempere: Fils de Vidre

El dia 24 d’abril, Marta Sempere ens presentarà el seu llibre a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet. He tingut la sort i el privilegi que em convidi a conversar amb ella i a assistir-hi.

¡Gràcies, Marta!

Ara estampo grafíes i gargots

des de l’amor que hem fet,

des del desig acomplert,

des del repòs satisfet.

Des de la poesia i el llenguatge incomprès,

la llengua àvida;

des de les paraules turgents/urgents.

També, però, des de la no- necessitat- de- res

i-poca- cosa- més,

de l’estar i sentir-se enquilosat,

des de la contractura,

des del guix intern.

 

T’escric i estampo mots

des de les pissarres adolescents

amb declaracions d’amor

i graffittis als túnels espraiats amb convenciment.

Des de la decepció de tot allò

que ens van fer creure i no és veritat;

des de la dificultat de canviar esquemes,

des de la inflexibilitat, i alhora,

des de l’anhel d’arribar a ser contorsionista.

Per tant, des d’aquest circ que adés és innovador,

adés decadent;

des de la incontinència cerebral o neuronal

-digues-li com més et plagui-.

Marta Sempere

Grafies i gargots ens assenyalen

en una vida que descobrim aliena

i esquinça el jo més íntim.

La flor s’obre a l’infinit

quan l’adés i l’ara són distància.

Potser si ens reinventéssim,

si el no res diluíssim,

albiraríem que el vent traspunta

el buit del silenci

i descansa sobre fulla d’argelaga.

Al circ que esmentes

callo més que no pas mostro

per evitar el dolor de la memòria,

cendra fumejant

de vivències fetilleres

robades al calendari.

Un dia renaixerem,

ho sé,

on la respiració compassa

les intermitències que ens dibuixen.

Llavors estamparem l’ocell de plata

en l’arbre, que emmarca un blau,

empal•lidit,

entre el brancatge.

Isabel del Pilar Valero