Vaig convergir amb una veu i la història que explicava i vaig volar, sota la volta celeste i més enllà, tot transcendint el tènue color de l’horitzó, alhora que m’enervava l’olor de les herbes del voltant. La imaginació fou bombolla en contacte amb el vent i els sentiments, còmplices dels sentits, cavalls a galop per paisatges edènics, plens de somnis, que m’estremien amb una càlida llum crepuscular.
Esborrall 
Quina imaginació!! I quin paisatge misteriós ens descrius…
Fita
A voltes, la imaginació és molt real. Jo també gaudeixo dels paisatghes que ens regales. Gràciesper comentar, Xavier.
Volar y dejarse ir como en tus versos, que tengas un feliz día.
Gracias, maripi. Lo mismo te deseo.
qui fos Sherezade ! escrit sensible, sensitiu i bell!
A mi m’agradaria ser una de les persones que la poden escoltar a la primera fila. 🙂 Gràcies, Elfreelang.
This paragraph is really a pleasant one it assists new net visitors, who are
wishing for blogging.
Gràcies, Kalkulator.