Sento com arribes entre les onades blanques de la il·lusió .
Traspuntada a la finestra, vetllo la corona atzabeja.
Plouen pètals de lluna; la boira deixa sentir la veu.
Miro enrere, et veig i xipollejo en les gotes del record,
mentre t’espero, els ulls presos en el cel constel·lat,
arrecerada en aquest passat meu, tan present.
Esborrall 
A veure si aquest 14 em fa viure i reviure en el despullar dels teus escrits… de nou.Intentaré retornar als orígens ara que el compromís que tu em vas inculcar de reunir trenets i solcs de ruc.ho tinc en marxa…mai agrairé aquest impuls… Em sento alliberat d’algun complex, i content del fruit que n’he tret…. No he acabat, però hi tinc el peu al coll tot el que ja estava plasmat en digital i em dona ales per seguir, no és impuls d’un dia,…el que he fet no m’ho crec ni jo, però a bubok està… Sembla una biblioteca particular…O dic tot això aquí per comprometre’m amb la persona que més m’ha ajudat en aquest calvari que tothom passa quan li esdevenen coses semblants a les meves… Trobar, en sentit figura’t, CROSSES, és un goig… Prou. fins el pròxim dia
Una abrraçada. Anton.
No reps res que no donis Anton. Si et vaig animar és perquè tu em vas donar ales per poder fer-ho. En aquell temps et feies preguntes sobre com recopilar el que havies escrit al llarg dels anys i jo me les vaig fer també, amb la sort de trobar una possible resposta que tu vas fer palesa. La teva família en gaudirà. 🙂
Ets una persona molt forta que té la capacitat de renéixer a cada instant, la qual cosa admiro profundament.
Una abraçada!
Sentir, percebre la llum
i que tot es clarifica
per sort,…
Esgarrapo les estrelles
i em penjo de la lluna
i aleshores, em trasllado
a altres camps ufans
que esperen claror de plata
per somniar nou viure…
Eterna llum
que m’il·lumines
totes les nits.
………………… Anton.14.- T.E.
Fer present el passat que ens ajuda a ser millors, és la llum més lluminosa.
que ploguin pètals de lluna per amorosir l’espera
abraçades de bon any!
Sempre esperem alguna cosa. Una visita, una paraula, un any, qualsevol dia…Millor que ploguin pètals de rosa.
BON ANY, Efreelang.
M’agrada molt la teva imatge de xipollejar en gotes del record. Potser perquè és així com jo ho visc. No tinc la impressió de tenir llargues històries en el record, sinó més aviat gotes o perles… Que es desfan o que perduren.
Has escrit un poema preciós que fa venir ganes de viure.
Bon any, bonica
Cada gota és un oceà on ens veiem reflectits. Coincidim en moltes mirades, Carme.
Vivim!!!
Gràcies per ser-hi. 🙂
BON ANY!
plouen gotes de lluna i la terra, neu..
m’encanta Pilarín!
volia desitjar-te un bon any, que sigui una mica com tu vulguis i l’altra que et sorprengui com t’agradaria..
una abraçadeta!
Ui, Lolita, com m’agrada “veure’t”!
Moltes gràcies, maca. Et desitjo el mateix.
PETONS!