Evocació

DIGITAL IMAGE

Era a l’alba,

Quan les canyes corrien

Entre la boira.

L’arpa de canyes,

arrelada a la terra,

em xiuxiueja.

Al bosc de bambú,

la foscor s’hi endinsa

junt a la pluja.

Refila, Ney!

Als vidres, mil espurnes

de calamarsa.

Al llarg passadís,

el vent corre i xiula

melodies d’aigua.

Entre les canyes

els primers raig de lluna.

Cuques de llum.

10 respostes a “Evocació

    1. Ha estat un exercici plaent amb el qual pretenia descriure el paisatge com a espectadora i com a part d’ell.
      Si els llegim en diagonal, els primers haikús de les mostren la visió des de dins i com permet que el paisatge hi entri o sortir a trobar-lo.
      Si es llegeixen en vertical, la perspectiva canvia. Hi ha una evocació / una crida mitjançant diferents sons / una manera de ser dins del paisatge.

  1. És el haikú millor en una llengua que empra ideogrames, més que en una que té un alfabet fonètic?
    On queda el joc de formes i polisèmies?
    Potser per açò en Joan Brossa creà els POEMES VISUALS.

  2. L’escriptura xinesa o japonesa és molt vistosa, però crec que el més important de l’haikú és el contingut. M’agrada el joc d’encabir el tot en la brevetat d’una idea o concepte.
    Papasseit va emprar l’haikú com a punt de partida en l’obra “Vibracions” i a “El poema de la rosa als llavis”, tot adaptant-lo i fent-lo propi.

    Pel que fa als poemes visuals de Brossa, els veig més a prop dels pictogrames. Mai aconseguiré fer-ne un, ja que el dibuix se m’ha resistit sempre. 🙂

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s