Groguegen les fulles,
58 esgraons,
Luctuós cerimonial,
Crema la torxa.
Del Tarròs al fossar,
El ressò dels seus passos
Trencà el son.
Foguera agonitzant
Fou el nou dia;
Fogar amarg,
Que li traçà camí.
Pedral podrit de cucs,
Que l’engolí,
El mur que la metralla foradà.
Moltes gràcies, Pilar, per recordar-lo, per l’homenatge sentit i compartit al president màrtir.
M’impressionen els teus mots i els seus que he rellegit avui per la xarxa…
Gràcies a tu per entrar a llegir-lo. Confio que algun dia es reescrigui amb rigor la seva història i n’ocupi el lloc que li correspon. I que els que el van assassinar li demanin perdó.
Sempre m’ha impressionat el seu darrer recorregut per la vida i m’ha sobtat que el número d’esgraons que va baixar sigui el mateix que els anys que tenia. Quina ironia…
Bon homenatge a ell i a la resta de persones que van patir la guerra i la postguerra
Benvinguda, Loreto. Gràcies per afegir-t’hi.
Gràcies …jo hi vaig pensar però no he escrit cap post ….sort que tu ho has recordat , bon record i ben escrit!
Gràcies!