Proa al vent,
Hores esmunyides, a favor
D’una clarícia d’alleujament.
Observo el tremolí, felí vaivé,
De les sagueres fulles,
Remolins embravits,
Flameig de mels,
Corsers desbocats,
Deixades a la sort.
Es sopluig la mirada,
De l’aigua emmetzinada de rutina
Aliena i insensible, far solitari
D’un món evanescent.
De costums arrelades,
Que enceguen l’important.
Cauen les fulles trèmules
Entre els vels del sol somnolent,
Esvalotades, en ufanoses correries,
Lliures per fi.
Esborrall 
Ens esvalotem també com les fulles? I volem i correm una estoneta?
Fem-ho, Carme! Un petó, bonica.
Esas hojas que van cambiando cada día de color y que el viento las va soplando.
Que tu día sea luminoso como ellas.
La metamorfosis, maravillosa, del otoño.
Gracias, Mari-Pi.
Un ceps ja una mica tocats pel colors de la tardor, i per tots els vents que fan caure a poc a poc les fulles…Lliures però no soles, tindran moltes companyes de remolins…
Petonets.
Al dia d’avui, un munt de vinyes grogues i vermelles configuren el paisatge.
Una abraçada!
Ls fulles com nosaltres també cauen del arbre…Anton.
Si quan cauen ho fan a la saviesa no prendran mal.
Mis deseos de felicidad en tu día, besos
Gracias, Maripi. Siempre estás atenta. Espero y deseo que tú también disfrutases de tu día.
Recibe un fuerte abrazo y mis disculpas por no estar a tu altura en las atenciones que me regalas.
La tardor, bella ja per sí sola, ho és més encara contemplada a través de la mirada dels teus versos. Escriu més poesia, Pilar, no paris! Ets sensacional!
Una abraçada!
Agraeixo amb el cor les teves paraules, sempre amables i amigables.
Petons, maca!
una mica tard et felicito pel teu sant Pilar! de fet et vaig felicitar en el meu blog
Sóc jo qui arribo tard…Com el conillet blanc de l’Alícia.
Gràcies, Elfreelang. El teu gest és impagable. 🙂