La vinya pintada (Penedès)
A les acaballes de setembre,
A punt de nuar-se els pàmpols,
socarra la irisada llum
dels policroms estàntols.
El silenci ho és tot en
L’alteritat desitjada de la rosa,
Emmirallada en l’acolorit de
Maragdes, carmins, blaus, rojos…,
Que m’encativen i em pertorben,
Sota el blavís amoltonat,
on sembla que el món s’anorrea
I torna a enraigar.
Esborrall 
Felicitats Pilar, pel premi que veig aquí a la dreta (no l´havia vist!) i per aquest poema de setembre. Ara que ja hem recollit el fruit és hora que l´espectacle dels vermells i daurats comenci.
una abraçada
Gràcies, País secret.
Al Penedès ja ha començat l’espectacle. Aviat les vinyes seran grogues i roges…Una meravella.
La foto que il·lustra el poema és feta d’avui. En tenim una vinya que Josep Almirall, veí de la Granada i pintor, va decidir convertir en una obra d’art al 2004. Els 816 pals d’emparrar estan pintats en diversos colors geomètrics i no et canses de mirar-la i admirar-la.
El que m’ha sobtat és comprovar que les roses que la delimiten (en aquestes contrades és costum de plantar-les i així se sap la salut que té la vinya), estan ufanoses i no paren de brotar.
Si algun dia hi vens, no et perdis de visitar-la.
Una abraçada!
Gran poeta Pilar! una delícia cromàtica de colors i emocions en cada vers…a punt de nuar-se els pàmpols…m’encisa!
abraçades!
M’emociona que t’agradi, Elfreelang.
Vaig fent via, en aquest camí i miro d’aprendre de tot el que m’envolta i de les veus que em precedeixen. De vegades aconsegueixo descriure el que sento i d’altres vegades no, però ho faig amb tota la sinceritat que trobo dins meu.
Gràcies!
Abraçades i somriures.
Felicidades por el premio obtenido debe de dar todo una gozada.
Un abrazo.
Fue inesperado, ya que ha sido el primer concurso al que me he presentado, así que imagina cómo me siento.
¡Gracias!
Enhorabona pel premi.
La vinya, impacient, se’ns omple de colors anunciant una tardor mandrosa.
Gràcies, Rafel!
El temps tardoral no té pressa a arribar-hi, la vinya, però, ens el mostra en el seu cromatisme. 🙂
Quina fotografia més preciosa, una rosa ha esclatat a la vinya, acaronada pels pàmpols que li fan de bressol, els ceps, canvien els raïms per les roses, és una vinya molt poètica…
Petonets i felicitats pel premi, Pilar!