Carmí

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Quan Wendy es cansà d’esperar a Peter,

respirà la llum,

i es tenyí de carmí

el marc perfecte de la  boca,

ferida de petons mai palesos.

Obrí de bat a bat

la porta de la vida

i es  precipità, escales avall,

cap al carrer.

8 respostes a “Carmí

  1. Aquest poema em sona, em sona… i ho dic en el sentit literal, i en sentit figurat.

    Penso que a vegades quan ens cansem d’esperar Peters ens precipitem massa ràpid… a vegades ensopeguem i tot. Crec que ens aniria millor baixar les escales a un ritme adequat… clar que cadascú té el seu, oi?

    De tota manera, comentaris a part, el trobo un poema preciós!!!

    1. …I també et deu sonar perquè forma part de les teves itineràncies. 😉

      Quan ens cansem, sigui del que sigui, tant se val si ensopeguem o no. Crec fermament en la dita; Qui ensopega i no cau, avança en el camí…Hi ha ritmes adequats? Llavors, per què ens cansem?

      Gràcies!!!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s