Abraçada

ImageProxy-1

 

Ens abracem

i així esborrem l’espai

perdut entre les dunes de l’adéu.

A poc a poc,

reconstruirem temps no viscuts,

en la llera de renúncia que esbullí

la dansa dels miralls que ens reflectien.

Retrobament inesperat,

espais de claredat

en l’íntim ritual de l’abraçada.

Tot seguint el joc proposat per Sa lluna.

17 respostes a “Abraçada

  1. A mi també m’ha semblat bellíssim esborrar l’espai a través de l’abraçada! El teu poema és d’una sensibilitat exquisida. Ha donat molt de sí, aquest joc siggerit per sa Lluna!
    Una abraçada!

  2. Mira que avui quan t’he llegit no he vist que pogués deixar comentaris i t’he comentat al meu blog…això ho fa la xafagor, segur!

    M’agrada que no hi hagi espais entre aferradetes. 🙂
    Una ben dolça i…bona nit!

  3. Pilar, aquesta és la més literària de totes les abraçades que he llegit, i que no se m’enfadi ningú, que jo també em poso al mateix sac…
    I encara que em repeteixi, m’agraden aquestes abraçades que esborren espais perduts…
    Aferradetes i somriures.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s