Ens abracem
i així esborrem l’espai
perdut entre les dunes de l’adéu.
A poc a poc,
reconstruirem temps no viscuts,
en la llera de renúncia que esbullí
la dansa dels miralls que ens reflectien.
Retrobament inesperat,
espais de claredat
en l’íntim ritual de l’abraçada.
Tot seguint el joc proposat per Sa lluna.
Esborrall 
Com rutlla el meme: http://descans.blogspot.com/2013/07/aferradetes.html
Molt, Josep. Fins i tot, fins als confins de casa teva, ha arribat la ballaruca de l’abraçada. 🙂
Dolça abraçada la que és capaç d’esborrar l’espai.
M’encanta la teva interpretació, preciosa!
No hi ha abraçades amb espais. 🙂
Gràcies!!!
Preciosa la interpretació i preciosa tu… 🙂
Torno a ser jo…
Vols participar a l’11 de setembre blocaire?
Et convidem a participar a aquest blog
Blog-via cap a la independència
Síiiiiiii…Ara vinc!
A mi també m’ha semblat bellíssim esborrar l’espai a través de l’abraçada! El teu poema és d’una sensibilitat exquisida. Ha donat molt de sí, aquest joc siggerit per sa Lluna!
Una abraçada!
Gràcies, Montse. Ha donat per a molt, aquesta iniciativa.
Mira que avui quan t’he llegit no he vist que pogués deixar comentaris i t’he comentat al meu blog…això ho fa la xafagor, segur!
M’agrada que no hi hagi espais entre aferradetes. 🙂
Una ben dolça i…bona nit!
🙂
jo també m’acullo a aquesta abraçada i a abraçar-te!
Gràcies, Elfreelang!
Pilar, aquesta és la més literària de totes les abraçades que he llegit, i que no se m’enfadi ningú, que jo també em poso al mateix sac…
I encara que em repeteixi, m’agraden aquestes abraçades que esborren espais perduts…
Aferradetes i somriures.
M’alegra que t’hagi agradat, m. roser.
Gràcies!
Abraçada sense espais i sa lluna aclucant l’ull en cada retrobament.
Aferradetes!
Una abraçada, Rafel!