Brisall

trozoEduardo Valdivieso

Vaig sentir que em trencaves a brisalls i em deixaves convertida en plomes d’ala a mercè del vent. Anava a la deriva, donant tombs com una baldufa, fins precipitar-me a terra, feta una pelleringa.

Vaig sentir a dir que m’estimaves. Quina manera més trista, en escollir només un brisall que no tenia res a veure amb mi. I si no accedeixo a convertir-me en engrunes? Si ric i ploro, canto i guardo silenci, sóc la teva antítesi mostrant les dues cares de la moneda que em componen … Digues … M’estimaràs encara?

 

8 respostes a “Brisall

  1. Pilar… de tant que m’agrada el teu post, de tant que l’escriuria jo mateixa… no sé què dir.

    M’encanta!!! Gràcies per parlar per mi. :DDD una abraçada, bonica.

  2. Hi estic d’acord, Elfreelang, però trobo que fa encara més mal no haver sentit mai. Els riscos existeixen en tot i hem de mirar endavant amb confiança.

    Una abraçada!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s