De seda blanca

4581184393_f8e16bae52_z

 

 

 

Dels fils, en fan cordes
que m’amarren,
a l’ancoratge d’un port
des d’on contemplo
les flames que s’enlairen,
i reben l’albor. Matina el mar; tot és calma
en la dansa aquàtica
d’escuma i cucanyes nues,
que entonen un cant,
gronxades per la puresa verge.
El blanc tremola, simfònic,
ajudat per l’eriçat tacte
dels meus ulls,
exempts de tempesta,
quan el dibuixa,
i m’apaivaga la figura
que imagino, amb el cabell trenat,
de cordes nívies,
de seda blanca.

 

 

 

 

 

8 respostes a “De seda blanca

  1. Transparència irisada…Caliu…
    Seda blanca , nuvolada de matí,
    Calma el grill som cant, abrigall fi,
    La lluerna tanca son verd fluit…
    I tot quan dormia la nit
    desonilla amb empenta l’esperit…
    Imagina barca… brancatge i agut xerric…
    Vela blanca… Ones fent patir…
    Jo veig el port… Clar matí…
    Cull la llança atuell del teu desti
    i navega il·lusió blanca fent d’espill
    espill que xucla el remor de l’infinit.
    ………………………… Anton.

  2. Aquests fils de seda, que ens lliguen al port, ens permeten contemplar la mar, que a la matinada, tota ella és calma i boirines . Amb la mà, podem acariciar l’escuma blanca que corona la figura de trenes sedoses…
    Petonets, Pilar.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s