Mite

528611_538151276235847_2109813589_n

Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d’onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.

10 respostes a “Mite

  1. Res d´incomprensió, potser alguns elements mitològics,però el cel, els núvols – aquest mar primigeni – i els teixits als arbres cada dia són més clars.

    La poesia vola dins la teva ment.

    1. Tens raó, a mesura que passen els dies clareja més d’hora i durant més temps…Encara que la mitologia es capfiqui a complicar el seu trasncurs.
      Com les papallones! 🙂

  2. La incomprensió crec que ha envaït massa les nostres vides, incomprensió per tots costats… malgrat l’optimisme del Joan.

    Malgrat tot m’arrecero en el centre del poema i m’arrauleixo entre els secrets més bonics.

    1. Podria ser, Rafel. El fil, però, en aquest cas és una trampa des del començament que et fa donar passos enrere abans d’endinsar-t’hi. Crec que si s’aconseguís avançar el camí es faria planer.

  3. Aquests fils que desamaguen secrets , ens deixen una mica indefensos, però ens arraulim dins el tapís d’onades blanques, que ens protegeixen de les nostàlgies i la incomprensió…

    Petons de bona nit, Pilar.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s