Letargia de lluna plena
pertot;
la nit li pren un bri.
Lilith vola amb ales d’aire
fins als braços d’Astarté.
Missa de vetlla.
Passada la mitjanit,
picarols, llaçadetes,
entortolliguen vares florides
curulles d’aromes,
que neixen
en les branques de l’Arbre Huluppu.
Etologia profana,
el brot al cep,
caramelles!
Esborrall 
Quants anys fa que no veig unes caramelles com Déu mana!!!
Sempre m’agafen d’aquí cap allà i no les veig enlloc… I mira que m’agraden aquestes coses!!! A veure si demà encara en pesco alguna per Sant Cugat!!!
Carme, maca!!!
Si t’animes, a Vilafranca té lloc la cantata el proper dissabte, 6 d’abril, a les 20 h, a la Plaça S. Joan. ^0^
Fa uns quants anys que van decidir de fer-les el dissabte desprès de Pàsqua per no perdre la tradició, ja que tant el públic com els cantaires desapareixien en aquestes dates.
És un acte molt lluït en un lloc preciós, al cor de la vila.
I si vols aprofitar bé el dia, al matí gaudim del mercat.
Petons!
Una delicia de poema, Pilar. Esperem que la nit del proper dissabte faci justicia al teus versos.
Una grana braçada!
Gràcies, galionar. Tinc la seguretat que serà una vesprada fantàstica.
La meva abraçada és florida. La granada vindrà més endavant.
Maca!
Help, en tot cas que les braçades siguin blaugranes; jo et volia enviar una GRAN ABRAÇADA 🙂
A mi em porten tants records les caramelles…El pare les assajava amb els nens de l’escola i la mare i les filles, a casa, guarníem les cistelles, cosíem els cascavells, lligàvem les cintes al pal( es feien els dos balls)…El diumenge les cantaven pel poble i el dissabte primer i després el dilluns , anaven a les cases de pagès…
Jo tampoc en veig per Pasqua, perquè aquí a Esplugues també les fan el dissabte sobre però, la veritat, molt poc lluïdes…Potser tindré en compte la proposta que fas a la Carme…
Petons i bona mona.
Tant de bo que mai no perdem les tradicions. Afegiria que seria bo no perdre-les i saber d’on ens vénen; d’aquesta manera no faríem les coses d’una manera repetitiva, com els robots.
Jo recordo les veus que vestien de festa el poble i les trucades a la porta d’algun grup en què cantava algun amic o algun enamorat, que només tu i ell sabíeu qui era. Els baixàvem garlanda, cava i aigua, la qual cosa els donava força per seguir cantant.
Si t’abelleix venir, m’ho dius. Estaré encantada de rebre’t.
Avui ens menjarem la mona a casa.
PETONS!
Feliz Pascua Pilar!,
Feliz Pascua Florida, Mari-pi!
Dolces caramelles de records ! que passi un molt bon dia de pasqua!
ui m’ha faltat la essa ….que passis un molt bon dia ….només faltaria que ara et tractés amb l’impersonal vostè…
Gràcies, Elfreelang! Espero i desitjo que els teus records també siguin dolços.
Només faltaria, desdrés d’aquests darrers anys parlant-nos i escoltant-nos. 😀
Bon dia!
Molt bona descripció de l’ambient de les caramelles. Uns records que tinc que es fan ben presents.