Costa amunt, els peus nus sobre Gea latent. Les sandàlies recorren trams agrestes, on jeuen els còdols. S’assemblen als grans rastellats d’un rosari que matina i enfila lletanies que baixen a la plana. Xiula l’herba el color de març; el rosa efímer del cirerer, el groc lliure de la dent de lleó abans de volar… En l’epicentre, la margarida dubta coronada de cards. Sota pal·li nebulós, el contrallum s’aboca. La teranyina fina envolta secrets, el ressò de cigales menteix veritats. L’aigua serpenteja pels corriols intricats de la fulla, i una aranya roja es beu la humitat, emparada pel dosser, embolicada en ombra. Hi ha fresa en un plec. Potser la tendresa es multiplica en corriols d’esperança que verdeja i el diminut cabdell s’allarga, es transforma, es volatilitza en el límit de l’aire. Neix un petó alat que venta la seda estesa al sol.
El vent es creix a l’exterior i udola entre els pals de la imaginació. Retorno a la cara visible, plena de temprança i burlo el temor que s’allunya i empetiteix fins fer-se invisible. Torno al revers.
Esborrall 
El revers, i l’envers…quantes veritats envelades sota el mantell de la natura…Aquest ull que ens observa…verd, blau i negre és transparent.
Bon dia i bona setmana, Pilar.
Una sola cara no ens desvela res…Fins i tot el cantó és necessari.
Pel que fa a l’ull, de vegades s’entela. Sort dels colors.
Bon dia, Macondo. ^0^
El revers i l’anvers de la fulla, com de cada cosa. són absolutament indestriables i necessaris. I si mentre recorrem l’un o l’altre, de la fulla, de la vida o de l’amor, neix un petó alat, som afortunats. El pesco al seu vol, que no me’l vull perdre.
Petonassos, estimada.
El que no es pot triar s’ha de viure…Com es pot, amb la convicció que et permetrà veure les dues cares de la moneda i així guanyar en perspectiva. Quasi sempre hi ha una primavera que tot ho omplen de petons alats. Fins i tot al mig de l’hivern
Estimada tu! ^0^
M’agraden aquests còdols que formen uns rosaris baixant cap a la plana…
Verd, groc , rosa, preciosos el colors del març..
Aquest corriol d’esperances, ens portarà pels camins dels somnis…
Petonets de bona nit.
El paisatge ens embolcalla i bressola, fins i tot, els racons adormits.
Els verals ja són florits.
Una abraçada, M. Roser!