Tessel·la

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

El món desapareix, indiferent a les absències. Els ulls transiten entre les files, cendroses, assaborint la llibertat, bressolats per l’amanyac que el vent pentina dibuixant les neus, mudant petons. En el clar, l’ametller es lliura a la boira del blau que neix tímida. La lluentor nívia el vesteix i l’encén com una torxa que crema a contrallum. De vegades, la realitat desllueix el somni que es desperta entre les coses petites.

14 respostes a “Tessel·la

  1. No sabria dir-te exactament que és el que m´agrada més d´aquest escrit, segurament tot, sobretot la calma que encomana després d´uns dies de temporal.
    M´intriga el títol, tessel·la és una paraula que m´agradat sempre i ara la visualitzo en un pètal d´ametller caigut al terra.
    Bon dia Pilar

    una abraçada

    1. Gràcies, País.
      Què seria la llum sense una embosta o el mosàic sense una tessel·la?
      Tampoc no és res un paisatge sense ambdues, encara més petites, en un pètal caigut al terra.
      La neu va dibuixar paisatges de somni a la plana. Entre les vinyes va néixer aquest pensament.
      Records i somriures.

  2. Sí que ho fa. la realitat, això de deslluir els somnis, Pilar. Però si convé li direm que s’esperi fora una estoneta, fins que hàgim somiat una mica més.
    (Per cert, no puc deixar-te comentaris a la web dels contes perquè em demana una mena de codi que no sé; em sal greu…)
    Una abraçada!

  3. Jo visualitzo la tessel·la, precisament com el teu mateix escrit. Una petita peça de vida, de somni, de realitat. Una peça de colors enyoradissos però càlids i plàcids.

    Una tessel·la per anar construint …

    Bona tarda de diumenge, Pilar. Abraçades, guapa!

  4. Me quedo con tu linda frase “La realidad desluce el sueño que se despierta entre las cosas pequeñas”.
    Feliz domingo, un abrazo

  5. perdruscall menut del temps
    que comptes padellassos…
    Esquitx de guspires tendres
    que ballen davant meu
    esclafint la virior callada
    d’un arbre que esclata
    al temps de vida prompta
    bellugadís de sava i nervi
    existencial permanència
    als cànons d’establert del conclave…
    La torxa viu, i es delireja
    en el nou camí que comença…
    El vent no apagarà mai
    el brotim que descapdella
    el moment suprem, intens
    del seu viure al viure….
    ………………….. Anton…

  6. Somnio un bosc cendrós, temps ha, pel pas de les flames… L’ametller, esquelet fantasma, abraçant el cel amb les extremitats ramificades, es deixa acaronar pels flocs de neu que emblanquinen tot el paisatge…Aquesta vegada la realitat fa més lluent el somni, plena d’estrelletes de neu que es barregen amb els pètals que cauen de les branques…
    Petonets.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s