Foto: Maria Rosa Ferré
Es traspua el crepuscle entre els serpentejants i laberíntic braços de Visnú. S’estén darrere l’eclipsi cendrós de la figuera que, joiosa, escabella com una Dríade el seu intricat embolic, es blega gairebé arran de terra i s’eleva, en l’elegant letargia nua. El sutge es retorça i acaricia amb les puntes tendres i adaptables, la volta blava que vespreja, les arrels invisibles, assentades a la terra. L’espectacular rondalla tentacular tot ho abasta amb l’embullat esquelet que la fa inquietant i única.
L’obaga s’enfila cap a esquinçalls encesos en què nia la brasa del malbaratament cromàtic abans d’apagar-se. Les ambrades fantasiegen enrogides i vindiquen el diàleg de llums que oscil·la en la cimera. El banús s’estén anestesiant el dia mancat de refugi; la mirada es dilueix en una fogonada que el captura i amaga l’heli en la retina.
Esborrall 
Crescudes les branques d’un mateix cor, amb desequilibris evidents que només iguala l’intricat embolic dels branquillons… volen posar-se al bàndol de les ombres, sentint-se traïdes per cada escletxa de llum que les travessa.
La llum sempre busca els més mínims forats…
Bona nit, pilar i Bona setmana!!!
Un sol cor que batega venç qualsevol nit.
Igualment, preciosa!!!
Preciós com tot el que tu escrius i que et surt… de no sé on, però que serveix per demostrar que les paraules poden curar-nos fins i tot l’ànima. Gràcies per escollir la meva foto per fer-ho possible Pilar !
Quan vaig veure aquesta posta de sol darrere la figuera, vaig sentir-me molt petita, al mig de la bellesa del paisatge.
Sóc jo qui t’agraeixo la teva sensibilitat a l’hora de inmortalitzar instants i compartir-los,
Un instant preciós, únic, recollit des d’una retina molt més intensa que la de l’ull, la del teu cor.
Bona setmana, nina!
Bessets.
Gràcies, amb el cor.
Una imatge preciosa acompanyada d’unes paraules que la descriuen com si l’haguessin tornat a fotografiar des d’un altre angle. Una compenetració perfecta. Ai, els crepuscles…
Una forta abraçada.
Tal vegada descriure una imatge sigui, com tu dius, donar-li una altra perspectiva. Són preciosos al nostre terrer!
Petons, bonica.
Ja saps que m’encanta la riquesa de les teues descripcions. Formidable, Pilar!
Gràcies, Esther! Ja saps que m’agrada veure’t.
Una figuera sinuosa al bell mig d’una posta de sol…Una imatge preciosa que tu decores amb les teves, amb paraules dignes sempre del vocabulari de l’Olimpi…
Petonets.
Gràcies! Petons!
Ui, se m’ha colat un “amb”…Mecatxis!