Proposta i dibuix: Carme Rosanas
Al somni del dorment, descansen les imatges rialloses del record. El pensament li habita; caboteja en la calma delectable de les parpelles abraçades a colrades roselles.
Dormiteja el jove, el cap reclinat amb confiança en les esferes celestes; arraulit en el brillant esplendor de bellesa inesborrable d’ecos llunyans, que s’ancoren en l’escuma melodiosa que cavalca en el cor i li accelera el batec.
Llueix la llum i dorm, en verdors que s’estenen sota el cel, esbatrent la pols de l’existència caduca, aliè a les mirades faents de somnis col·lectius, refugiat on la realitat no pot fregar-li. La vida no li ha arrabassat encara la capacitat de somiar i des d’ella la contempla, tot gaudint del bes que li regala abans de despertar-li en via morta.
Esborrall 
M’enduc el teu somiador, a la llista d’enllaços. Afortunat somiador, la vida encara no li ha arrabassat els somnis. I mentre té somnis trobar-se en via morta no li afecta gens.
Gràcies, Carme.
El bo dels somnis és això. Mentre existeixen res no atura el viatge dels qui els persegueix.
Molt bona la descripció del somni calmat.
Gràcies!
Perfecte, un somni invicte!
Benvinguda Joana. Els somnis estan invictes quan algú hi viu.
Sublim i delicat ! m’agrada el teu dorment somiador!
Gràcies!
De un tierno dibujo has sacado un maravilloso poema, un abrazo
La ternura es una fuente de inspiración. Gracias, Mari-Pi.
Per sort, si hi ha un moment a la vida en què tot és encara possible, és en el món dels somnis. Molt bon relat, Pilar.
Una forta abraçada!
Especialment en els somnis que somniem desperts. Gràcies, Petons!
Als que encara podem somiar, és el millor racó per protegir-nos de la realitat, que no fugir.
M’agrada el teu dorment!
Bessets.
Els somnis són meravellosos, perquè ningú ens els pot prendre, i de vegades ens semblen tan reals que en gaudim plenament…
Petonets.