Ombres

8840_486144564769852_254115460_n

Negres ombres dibuixa el sol, aposentat a l’esquena, sobre les voreres. Unides en la fugacitat de la llum caminen en silenci, entre memòria i oblit s’acompanyen. La que es dissol en absència, ignorant de si mateixa, potser recordi alguna cosa al recer de l’altra, que l’ajuda a anar sense esvair-se, a la imatge onírica d’una agulla imantada que s’allarga cap endavant, totalment inclinada sobre elles.

Avancen lentament per les rajoles, a la calor d’unes quantes paraules compartides que s’endinsen en la bellesa misteriosa d’unes rialles que es busquen, en el neguit que batega en els ulls, en un dolor que no pot evadir-se, en un caliu d’esperança inexistent .

No hi ha ficció en el seu caminar, només harmonia i reunió, submergides als carrers que es perden en el forat cendrós de les siluetes, ajudades pels àngels radiants que hi dormen.

10 respostes a “Ombres

  1. Sempre és una joia i un bàlsam escotar el xiuxiueig de la bellesa serena de les teves paraules…..acompanyades segur que l’esperit capta tot alló que traspassa les fronteres de l’oblit…l’amor es respira i no cal record

Respon a Esther Peiró Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s