Desperten dies boirosos,
teranyines blanques
que teixeixen esperances i records.
Somnis reals entre núvols,
que desfan
els focs follets de les bombetes.
S’acosta l’hivern.
La llàgrima densa que és la boira,
em recolza en el misteri humit
de la soledat que aïlla.
A l’abric de la caixa de llum, em trobo.
M’esbarjo
en els plànols de matisos grisencs
que es difuminen progressivament;
amb la sensació d’obrir camins
desconeguts fins llavors.
Esborrall 
Aquests dies boirosos, i l’hivern que s’acosta… ens omplen potser de nostàlgia, però obrir camins desconeguts ens donen força i ànims.
Bona nit, bonica!
Estrenar camins és com estrenar sabates i tornar al primer dia d’escola. M’encanten les cruïlles.
BONA NIT! ^0^
Por aquí se empieza hacer notar el invierno con menos poesía que en tu espacio.
Ya veo que vas preparando las fiestas, nos felicitamos un poco más tarde.
Un abrazo
Sí, Maripi. Estoy en el camino del solsticio y me dirijo hacia la Navidad. ^0^ De acuerd, nos felicitamos cuando llegue. Un abrazo.
Molts records i una bona dosi de tristesa…però somric, ara, quan et veig trobant nous camins, és com una finestra oberta al infinit.
Bessets, preciosa.
Molts records i grans dosis de recolliment. M’agrada diluir-me en el paisatge i adopto formes i colors com un camaleó. ^0^ Dins meu, però, guardo un picarol que no para de sonar. Els nous camins els necessito per continuar avançant.. Gràcies per venir a trobar-me al mig d’una de les teves celebracions importants…Com creixen els fills, oi? PETONS!
Preciosa, Pilar!
Gràcies!
Ai,aquesta boira que ens entela el paisatge i com tu dius, és com una llàgrima densa… Ens diu que l’hivern és a quatre passes…
Tan de bo que aquests somnis amagats entre els núvols es converteixin en realitat i siguem una mica més feliços.
Petonets.
Per a mi és com una caixa de llum. Juga amb ella, la suavitza i fa que esclati en pessigolles quan li obre pas.
Una abraçada!!!