Dibuix

Trobat a la xarxa

Observo les parets que antany foren llenços. La de davant té dibuixada la silueta de la nena i la mirada que salvava la distància amb l’infinit. Més enllà, la figura de filferro d’uns arbres nus l’envolten d’hivern. No fa preguntes, no busca respostes, no demana, no exigeix​​, preveu l’aridesa del silenci total que l’envolta, sabedora que és més que un instant, que una ombra. Aquí i allà, unes cases dispersades toquen el cel amb les gairebé etèries colobres negres que escapen de les cendres.

Tot sembla fluir i ella li somriu al sol que llueix, malgrat l’aparent boira del paisatge, i es beu la seva mel. Fa un pas més enllà del mapa imaginari i cerca l’aiguaneix de pedra roja. S’acofla i respira el vent que brolla, llavors em mira i m’entrega la clau del crepuscle matutí.

10 respostes a “Dibuix

  1. Avui he vist un crepuscle matutí d’alt nivell. Molts dies el veig i sempre és diferent. Si en tens la clau, potser encara el podràs veure.

  2. El poeta, avui, ha collit pinzells
    i per colors les lletres….
    Tenia l’alè en l’horitzò…
    Fluien llums acolororides…
    Volia deixar plasmada
    la bellugadissa del instant únic.
    I els mots fluien com rajolí
    i triaven el lloc immortalitzant-se
    i els colors parlaven sense embulls
    Pau i Guerra, aleshores, amigaven
    i es feu la quietud i en el dibuix
    es podia llegir en format arquet..
    – El silenci .és nostre himne de Pau.
    ………………………… Anton.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s