De poc temps t’envelaren els ulls de nit i et desempararen pels carrers de déus sense nom, plens de presumpció ridícula, a la frontera imaginària d’horitzons verticals. Fores quimera i la imatge dels teus ulls tot surant davant els meus, em feu sentir que el fred se’m colava pel coll, i apagava la calidesa on brunzien els insectes. Allà, ja no es bolcava la llum a dojo, només els focs follets ballaven i apagaven les estrelles errants abans de caure, al compàs del miol exempt de forces del tigre de Shadon, convertit en gat abandonat.
L’espai s’omplí de rumors; s’hi alçà la veu de la calma i, llavors, s’abraçaren les pestanyes amb força, tot obligant-me a sortir d’un insomni prolongat. Sobre el terra, acompanyat del suau aleteig dels dits que descorrien fumerols, dormí el llibre.
M’esvaí en aigua, a punta de dia, i no va haver-hi sorra ni riberes que em detinguessin. Hi caigueren torrents de llum i de les ones emergires, brillant, càlida, suau, com la lluna que m’esperà i en aquell moment s’amagava. Les deesses de la música repicaren l’amanyac de la teva cançó de bressol i hi oscil·laren el temps i el sol, tot detenint en aquell instant la carrera. Florires de nou, a l’aigua. El lotus cobrí l’estany i l’insuflà vida. Les granotes raucaren al jardí de la boira.
Esborrall 
Màgia en la imatge, màgia en les paraules. I la llum de la boira difuminant contorns, colors, somnis i certeses…
La teva entrada, un oasi de bellesa enmig de la realitat mediocre, Pilar.
Una forta abraçada!
T’agraeixo amb el cor les paraules que em dediques. Una abraçada, Montse!
M’esvairé amb tu en aigua i no hi haurà ni sorra ni riberes que ens detinguin…
Estaré atenta al moment que florirà el lotus i les granotes l’acompanyin raucant.
Gràcies per portar-te fins aquí un dibuix meu… Abraçades, estimades, Pilar, Montse!!!
El teu dibuix em va encisar des que el vaig veure. Gràcies per deixar-me’l!
uf……m’esborrona la bellesa dels teus escrits! bon diumenge!
Gràcies, Elfreelang!
…I aleshores la Roser es va quedar bocabadada, perquè es trobà immersa en un somni de belles paraules, tan màgiques com una posta de sol a la tardor, com una dansa de les nimfes del bosc, com una cançó de bressol a la lluna, com…
Una abraçada Pilar.
Les paraules són com s’interpreten. Gràcies!
No sé si és un follet o la lluna qui inspira tan delicades paraules,
però estic segura de la màgia que hi ha en tu.
Aferradetes, preciosa!
Potser el cor…Una abraçada!
Abedabun és tot l’inconscient de la Pilar, és tot els somnis que ella té per explicar, és la traducció del seu món màgic. O… a mi m’ho sembla.
M’encanta!
M’has arrencat un somriure. Gràcies!