Àngel de pedra
que custòdies el silenci,
fixos els ulls en les arrels
de punxeguts xiprers
lacerats de tardor,
de verticalitat concisa.
La tristesa s’esqueixa
del teu rostre serè
i em reclama en la galta
el bri del plor.
Cuides la tomba
amb el nèctar etern
del record adormit,
fiblonejat pel sol
que creix ataronjat,
et cobreix l’esquena,
projecta una ombra,
de gemec trencada,
i improvisa el llindar
de l’ara etern,
on els peus s’assenten.
El misteri petri,
incendia l’ocàs de la mort
i m’omple de cendres volàtils les paraules,
afligides del dol inesborrable.
De besllum, recorda
que fugaç és tot
mentre l’ombra s’allarga,
com si fos una foguera,
i tot ho incendia,
deixant-nos a les fosques.
De besllum, s’albira
l’espai de la nit,
òrfena d’estels,
dibuixada de dol,
al mig del cromatisme
de pètals solitaris,
que assenyalen la mort
i aclamen la vida.
De besllum, la lluna
corre, però, no evita
que tot s’esborri
al jardí de les estàtues.
que fugaç és tot
mentre l’ombra s’allarga,
com si fos una foguera,
i tot ho incendia,
deixant-nos a les fosques.
De besllum, s’albira
l’espai de la nit,
òrfena d’estels,
dibuixada de dol,
al mig del cromatisme
de pètals solitaris,
que assenyalen la mort
i aclamen la vida.
De besllum, la lluna
corre, però, no evita
que tot s’esborri
al jardí de les estàtues.
Esborrall 
l’àngel immers en la pedra,
serenitat de dies i hores,
vigila i compleix el veredicte…
Busquem encara làngel en nosaltres
acallant una eternitat feixuga
que se’ns predica…
premi o desgràcia?
Llaç d’unió
entre temporalitat i l’etern
vetlla’ns l’atzucac del nostre viure.
…………………..Anton
Sort de tu en tinc…
Dintre de les guspires,
pensaments que sorgeixen
aclament espai…,
Quan callen,
vens tu a iluminar-me
i escric la pàgina
dels meus deutes.
……………… Anton
Aquest àngel custodi em va cridar l’atenció en un cementiri ple de detalls que te la cridaven. Gràcies per afegir-hi els teus poemes.
Tu ets un dels meus àngels de carn i ossos i ho saps!
M’hi he empassat algunes faltes, aquesta lletre petitona em fa pampallugues i mentre ha arribvat el Pau i jugarem a pilota pel pasadis. Anton.
A mi també em costa llegir aquesta lletra, però no la puc augmentar de tamany. Estic esbrinant com fer-ho. 🙂
El Ángel que nos guarda y nos protege en lo cotidiano y allí está de pie quitándonos de nuestros tropiezos.
Un abrazo
A veces pienso que es así, pero también pienso que se despista mucho. ^0^
Només ell sap a qui custòdia amb tanta tendresa,
només ell ha arribat a la seva llum, a la seva foscor
i el silenci, acompanya el seu dol.
Bessets, preciosa.
…Només ell ho sap…
Una baraçada!
aquest dies tinc poc temps…..aplaudeixo de grat i amb força el teu poema!
Ho sé, Elfreelang. De temps hi ha el que hi ha i hem de triar què fem amb el que tenim.
Gràcies!