Vent

Camille Corot

Vira el vent d’octubre,
s’arrombolla en revoltins
de fulles animoses, mentre
el brunzit d’abella somorta
se’m posa al front.
En un dels girs,
xoca amb la branca encesa
de l’ocàs,
que crema amb llum tranquil·la,
cendrosa.
Bufa fort el vent
i desposseeix del seu seient
la fulla seca i el niu,
buits de la saba
que un dia galopà dins seu,
tot enlairant-los en revolades i miratges.

10 respostes a “Vent

  1. cau la fulla, es buida el niu, la saba s´entorna, arremolina el vent…però a casa teva la inspiració hi és sempre present. Em sembla un poema amb moviment, com si me l´anessin passant pel davant a cada vers.
    Bon dia!

  2. El vent d’octubre arremolina les fulles seques decorades per la paleta de colors de la tardor…

    Del niu , ara buit, un dia sortirà la melodia que refilaran els nous estadants, i el vent
    se n’omplirà i l’escamparà arreu…Ara, tot fent remolins, només pot reflectir el brunzit somort d’alguna abella…

Respon a país secret Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s