Marcelo de Angelis
M’agafa desperta l’aurora, mentre els altres dormen. Els somnis es trencaren en resquills d’aire; en rellotges sense busques, que freguen la sensitiva i l’obliguen a plegar-se en el sempitern no rés. La visió de trèvols de quatre fulles augmenta el silenci, abans que el món comenci a ofegar-se en el mar de sensacions en què últimament navega. Tot està tan quiet al carrer que m’allunya; fins i tot els mots amagats que amb els acords tristos em teixeixen un poema a l’oïda, o l’aranya que enllaça les fulles amb estrelles, o el sol que rebota a les finestres i s’encongeix enduent-s’hi les paraules abans de pensar-les.
A les cantonades dormen somortes les fredes espurnes verdes i grogues amb les quals va pintar Caravaggio. La Botja blanca visita el jardí de les lluernes, on tot és temps i aquest, no importa.
Esborrall 
Em trec el barret, ja que el trobo preciós el teu escrit… i la pintura que has trobat també m’agrada molt!
Gràcies, Carme…Pel que fa a la pintura, ha estat ella qui m’ha vingut a trobar quan buscava lluernes més enllà de la nit. ^0^
un escrit preciós Pilar, dels més bells que et recordo..
un peto-net
Gràcies lolita, per entrar-hi i recordar.
El despertarse en la aurora y notar la tranquilidad de la calle al vuelo tu verso salió.
Un abrazo
La primera hora del día es la mejor para mí. Todo es nuevo y hay que llenarlo sin prisas. Un abrazo, MariPi.
D’aquest enllaç de fulles amb estreles, en deu sortir una petita meravella com aquest text…
M’agradaria perdre’m per aquest jardí de les lluernes…
Petons de bona nit.
Són unes randes precioses, M. Roser. S’assemblen molt a les que teixeixen l’amistat, tot fent-la palesa. Igual i quedem i ens perdem juntes. Bona nit, maca!
i jo que m’enlluerno de tanta bellesa en els teus mots……( per cert aprofito per felicitar-te pel teu sant……se’m va passar fixa’t quin despiste) ah i encara que al final no te’n vas endur cap premi c@ts tingues per segur que te’l mereixies un premi i gros!
Gràcies, Elfreelang! No et preocupis, de vegades jo també m’oblido, però com que me’l celebren…^0^ Penso, ho dic amb sinceritat, que ja m’està bé com es reparteixen. Sempre m’omplen, perquè surten les persones que admiro i respecto. Com ara tu, i el, i ella…
El follet que t´inspira, sap bé el que fa. 🙂
Es preciós com mires!
Aferradeta i molt bona nit.
Gràcies, espurneta.
Bona nit!
Quants dormien encara…!!
Despertava i dins meu
una lluerna que brillava……
Dins la tristesa, l’alegria
amb joia s’hi refregava
Havia assolit el dia… ?
i em sentia molt valent
Ai, horitzó naixent !!!
…………………. Anton.
Tot naixia i tot estava per viure. La pàgina en blanc, és la més matinera i, la que ens ajuda en els primers pasos que hem de fer per poder avançar.