Agafada en préstec, aquí
El vent desemperesia la verdor lanceolada i brillant de les dríades, mentre a Abedabun l’etzibaven a néixer. Els druides del lloc conferien el seu nom i endomassaven el bressol amb arrels d’angèlica, mentre Dagda obria el llindar entre el teixit de seda que temia esbellegar i exhauria els dubtes que encatifaven la devesa.
Amainava el batec del matí i s’enfonsava, cada vegada més, en el misteri d’una eterna inexistència, bressolada pels espasmes dolorosos d’un ventre que es contreia i la lligava a la punta viscosa per la qual entrava, tamisada, la llum que va veure i va escriure el seu nom. Abedabun nasqué gairebé ofegada per la foscor, tot vencent la malenconia adormidora del cirerer, amb presses per respondre a la loquacitat del dia que es va fer ressò del primer plor, fins que les parpelles, acaramullades de besllum s’isolaren, a la fi, en l’amanyac del son.
Esborrall 
M’endinso en aquest món que ens portes, com si fos un recanvi d’aquests que tants de cops no es agrada!
Bon dia, bonica!
Tu ja en saps molt de inventar o reinventar, Carme. Només cal triar una perspectiva i atrevir-se a dibuixar…Fins i tot amb les lletres. Que el que queda del dia et complagui, preciosa.
Unas bonitas letras de las que nos hacen revivir el periodo del revolte de las hojas con el viento.
Un abrazo
El revoloteo de las hojas en esta época complace a los ojos. Estas, se convierten en mariposas que espolvorean los colores de la tierra y la hacen que germine cuando el frío se extienda sobre ella. Un placer leerte, Mari Pi.
quin escrit més bonic.. em fa molta il.lusió que il.lustri la imatge..gràcies!
no coneixia el nom d’Abedabun, he buscat a google i he ist que a alguns llocs d’Amèrica significa llum del dia, Abedabun sona molt millor..
Bon dia Abedadun!
M’alegra que t’agradi, GA NONK WE’ NON (La que està alerta, segons els nadius americans de la tribu dels Iroqués) 😀 N’has fet recerca, la qual cosa em complau moltíssim. Abedabun és un nom dels nadius americans de la tribu dels Cheyenne i el seu significat téa veure amb la llum del dia, en concret, La que percep el dia. Quan vaig veure la teva fotografia, em va venir al cap aquest escrit. Gràcies per deixar-me-la. BON DIA, Ga Nonk We’ Non!
Hola Pilar, he fet el mateix que Esborrall, després de llegir l´escrit he buscat el nom i m´ha sorprès gratament el viatge que he fet, des d´Àsia (d´on el creia originari) fins a Amèrica. És un nom que regala llum només de dir-lo.
L´escrit ésom la llum de l´alba.
Gràcies pel viatge!
Hola colometa viatgera. Déu n’hi do, com deus estar de cansada. Espero que hagis gaudit de les vistes i que al final la percusió t’hagi convidat a descalçar-te i ballar sobre la terra, tot sentint-la bategar.
Doncs jo he arribat tard i he aprofitat la recerca que han fet les meves companyes i les teves explicacions. He de dir que abans de fer-ho i acabada la lectura, el nom ja em semblava màgic dins un relat encisador…sobretot avui, que he agraït profundament l’arribada de
l’alba.
Bessets, nina!
Gràcies maca!
Saps Pilar, mentre anava llegint aquest text, no sé perquè pensava en Les mil i una nit…Potser per la seva màgia. El primer plor, va finir amanyagat per la son que li va cloure les parpelles…
Pilar, encara que ja és al capvespre, no podia pas oblidar-me d’un dia tan especial per a tu. Moltes felicitats, espero que hagis tingut bons moments i hagi estat un dia inoblidable per a tu!!!
UN petó.
Les mil i una nits…És el recull de contes més bonic que n’he llegit mai. Cada conte, un bri de vida.
El dia va estar ple de veus, imatges i lletres, que m’acompanyaran en altres dies.
Gràcies!!!
Esclatí dins la llum,
la tenebra enderrocada,
Podia ja tancar ulls…
Sana,,, Ressuscitava.
………………. Anton
Jo que soc un analfabet, carall
em poses en cada dilema…
I si Abedabun fos l’esclat del dia…..
I segons quin dia tenen premi.
Horitzó nou, realitat viva.
Em faltava la complicitat del teu dilema!!! No podré mai agrair-te els teus trenets, Anton!