Una embosta de llum,
quan l’oblit rejoveneix sanglots,
que rescati el meu naufragi
del mar de la memòria que s’apaga,
es dilueix i s’empara
en inexistents primaveres.
Una embosta de llum
amb què viatjar fins a un demà sense boira
des d’un ahir sense blau,
deixant enrere insígnies
d’un present que fuig
de l’ombra dels núvols.
Una embosta de llum
que em faci visible i em guiï
a carrers sense desànims,
a racons no viscuts,
on la flor de tarongina
envaeix l’espai amb el seu perfum.
A ses peus el rierol del desig.
S’agenollà al pas de l’aigua.
sumergí ses mans en ella
i juntant-les extragué la llum.
Alça les mans fins al rostre
-queia el gotim abans d’arribar-hi-
s’ensenyorí el reservori
en les galtes i ulls…
I fins els cabells prosperaren
en el contacte de mans i llum…
En l’intern ressuscitava
un destí nou de benaurança.
………………………….. Anton.
Esborrall 
Cercaré una llum que em guiï per racons no viscuts, tant de bo pugui olorar el perfums de les flors pel camí…
Molt bell, nina!
Bessets
Poetesa!!!
Ajunto les mans i agafo un grapat de llum per portar-te’l, de vegades entre els dits se m’infiltra un raig petit de llum per a qui el vulgui.
Ajuntem les mans i passem-nos els grapast de llum, com quan jugàvem de petits. M’encanta!
Vindré amb les mans plenes, una embosta de llum afegida a la teva, per guiar-nos per aquests carrers sense desànims, als racons no viscuts amb olor de tarongina!
Ai, l’olor de tarongina…Desperta tots els sentits!
Li demanaré a un raig de llum que il·lumini el mar de la memòria, perquè no s’apagui el seu resplendor i perquè em guii per camins sense boira…
Petons.
Com m’agraden els collarets de llum quan il-luminen el mar. És una de les imatges més hipnotitzadores que he vist mai.
A ses peus el rierol del desig.
S’agenollà al pas de l’aigua.
sumergí ses mans en ella
i juntant-les extragué la llum.
Alça les mans fins al rostre
-queia el gotim abans d’arribar-hi-
s’ensenyorí el reservori
en les galtes i ulls…
I fins els cabells prosperaren
en el contacte de mans i llum…
En l’intern ressuscitava
un destí nou de benaurança.
………………………….. Anton.
Quadres amb pinzells, quadres amb paraules, amb tota la llum expressada en els mil i un matissos.
Preciosa, Pilar!
Gràcies!