Embosta

Una embosta de llum,
quan l’oblit rejoveneix sanglots,
que rescati el meu naufragi
del mar de la memòria que s’apaga,
es dilueix i s’empara
en inexistents primaveres.

Una embosta de llum
amb què viatjar fins a un demà sense boira
des d’un ahir sense blau,
deixant enrere insígnies
d’un present que fuig
de l’ombra dels núvols.

Una embosta de llum
que em faci visible i em guiï
a carrers sense desànims,
a racons no viscuts,
on la flor de tarongina
envaeix l’espai amb el seu perfum.

A ses peus el rierol del desig.
S’agenollà al pas de l’aigua.
sumergí ses mans en ella
i juntant-les extragué la llum.
Alça les mans fins al rostre
-queia el gotim abans d’arribar-hi-
s’ensenyorí el reservori
en les galtes i ulls…
I fins els cabells prosperaren
en el contacte de mans i llum…
En l’intern ressuscitava
un destí nou de benaurança.
………………………….. Anton.

12 respostes a “Embosta

  1. Ajunto les mans i agafo un grapat de llum per portar-te’l, de vegades entre els dits se m’infiltra un raig petit de llum per a qui el vulgui.

  2. A ses peus el rierol del desig.
    S’agenollà al pas de l’aigua.
    sumergí ses mans en ella
    i juntant-les extragué la llum.
    Alça les mans fins al rostre
    -queia el gotim abans d’arribar-hi-
    s’ensenyorí el reservori
    en les galtes i ulls…
    I fins els cabells prosperaren
    en el contacte de mans i llum…
    En l’intern ressuscitava
    un destí nou de benaurança.
    ………………………….. Anton.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s