El sol llangueix quan les primeres boires pinten el paisatge de misteri, mentre riuades de mel el dauren. Arriben els vents, que jugaran amb els arbres desfullant-los, per tal de no veure l’antiga verdor penjant seca de les branques. Els crits dels nens, que retornen a l’escola, silencien el silenci. No trigarà a veure’s el fum esfilagarsat sortir de les xemeneies d’algunes llars. La metamorfosi dels “eriçons” de terra, els farà obrir-se perquè ens obsequiïn amb les preuades castanyes.
Escolto el silenci. El percebo com una última flor d’estiu que obre la nit de lluna creixent. Benvinguda, policroma tardor. Benvingut, equinocci que enguany mostres la brillantor de Venus a l’albada. Benvingut equilibri, que arribes en començar la tarda. M’apaivaga el teu cant de cigne, en lenta agonia, a les acaballes de setembre.
Esborrall 
aplaudeixo, sense fer gaire soroll per no destorbar-vos ,el teu brillant i bell equinocci ….
Gràcies per encetar-lo amb mi, Elfreelang.
Cada vegada que llegeixo una descripció de la tardor, sobretot si és d’una exquisidesa tan perfecta com aquesta que ens regales, els meus sentiments fan una festa de poesia i colors, perquè ella és la meva amiga i es un plaer que algú la lloï…
Petons de tardor.
Gràcies, M. Roser! Gaudim de la poesia tardorenca.
com un cap de frare ha quedat el cel.
El vent possa a ralla la nuvolada
i el sol llueix brillant, explèndit
en l’esperit del fullam …
El cap somnia, univers declive,
quan les veus de l¡arbriu clamen descans.
El pinzel ha pintat coloraines
contraposades a la gerdor
i l’arc de sant martí es dibuixa
sense gotims d’aigua…
Hem entrat en edifici nou,
i sembla que tot s’encalma
Calleu, el sol reberbera
i ens diu aquietant la vànova…:
– Poseus a recer, us pot fer falta.
Hem collit la catrana
i hem fet el xirrit de nou estament,
ara, el paisatge belluga
no para de fer voltes
com el gos que repreta el jaç
i voltant vol geure….
Es hora de pensar….!!!…
Amics a vora, és l’instant
de suar el rostoll de la paraula
triant grapissos i blat
de conversa d’amistat sana.
…………………………. Anton.
No només saps pintar amb els pinzells. També ho fas amb les paraules d’una manera que subjuga. És preciós el teu paisatge, Anton.
Les acaballes de setembre tenen un encant especial, d’olors, de colors, de penúltimes flors…
Bona tardor, Pilar!
I de sabors!!! ^0^ Tots els sentits surten a recreo, en aquesta estació.
Bona tardor, preciosa.
Preciós
Gràcies Kweilan.
Has pintat un quadre amb paraules de colors de tardor tan bonic, Pilar, que em permet gaudir-ne abans que es manifesti amb tota la seva intensitat. L’espero amb impaciència.
Una forta abraçada!
Aviat començarà la corredissa de les fulles. M’agrada contemplar-les.
Petons!
Silenciosa arribada de la tardor, arrriba de puntetes sobre tapís multicolor.
Com una ballarina. ^0^ Som veïns, Rafel!
aish…
:-DDD
Amb les teves paraules m´has fet sentir la tardor d´una manera més acollidora, fins i tot podria agradar-me.
Esperem que arribi a agradar-te…És tan càlida i té uns colors tan especials.
M’agrada molt com escrius! És preciós!
Gràcies, maisse!