Suau

Floreix suaument l’aura de la nit.

La dama que canta entre les fulles,

 letàrgica,

trenca l’harmonia dels gargots obscurs;

interrogant,

calla el silenci.

La veu que viatja

des de terres oblidades

invoca l’alleujament de la mort.

Dringuen les paraules

 mentre la dama blanca s’esvaeix

entre perfums negres.

8 respostes a “Suau

  1. És bonic que la dama blanca ens acompanyi, encara que sigui en la tristesa malenconiosa d’algunes nits. I és bonica la delicadesa del teu poema.
    Una forta abraçada!

  2. Ho trobo trist i al mateix temps ple de bellesa….sentiments ambivalents convocar la mort com el dolç adéu i alhora témer per quan el comiat sigui efectiu….
    abraçada plena de comprensió!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s