Li agafaren presses al temps, amb la calor, i daurà l’agost, detingut en aparença, d’inflats raïms i de verema. Els pàmpols s’obriren confiats i mostraren emparats en les ombres, gronxades en la verdor rasclada, les perles madures, crisàlides impacients d’una collita primerenca.
Tot trencant la frontera de la realitat i el somni, sonen en l’oblit del primer dia de setembre la bellesa compassada de les campanes del record; tres quarts de dotze a Santa Maria, potser el cel borregat amb què començà el dia sigui el causant. El sol, gairebé tardorenc, es fon en l’aire, darrere del gris, i permet sortir al carrer, sense pensar-ho, encara que sigui migdia. Tot es veu més nítid, sense haver de tancar els ulls fins a convertir-los en una petita ratlla. Els colors es suavitzen en la transformació del paisatge.
Entre boires de festa i olor de pólvora i de raïm, sense cap intenció de treure la mandra de l’any que comença en aquestes dates, al marge del calendari, s’atansa el final de l’estiu i s’estrenarà un nou cicle. Surt de mi la infància i se’l posa amb pressa, abans que neixi, amb la mateixa il·lusió que em posava “aquelles sabates”, el primer dia d’escola.
Esborrall 
Que aquest nou cicle que comença i que comences amb il·lusió et sigui plàcid i benèvol i al mateix temps intens i agosarat.
Sempre m’ha agradat el retorn de setembre, de petita i de gran. Sempre em sembla un nou curs, com una capsa bonica per obrir. Algun cop no resulta tan bonica com semblava, però setembre nou, capsa nova. Que tinguem sort, Pilar!
Una abraçada
Hola preciosa! Com m’agrada retrobar-te en aques parèntesi vacacional i festiu!
El meu desig és que els teus desitjos es multipliquin en tu, estimada i enyorada Carme.
En tindrem, de sort, ja veuràs. Només cal buscar-la.
Com que no et tinc al Face Book ( ^0^), aprofito per transcriure’t la frase que més em va agradar del pregó:
La sort no existeix, te la fas. La sort és tenir salut. La resta et ve de rebot…
Molta salut!!!
Com que tinc una mica més de temps, t’enviaré uns quants focs d’artifici que vaig robar-li al castell de focs del dia 29.
MMMMUUUUÀAAA!!!
Yo la verdad que me dice poco Septiembre, pero reconozco que hoy hace mejor temperatura de la que hemos tenido en estos últimos días, un abrazo y que te sea bueno para ti
Por aquí Septiembre te envuelve en una especie de renacimiento, adobado con el perfume de los racimos que viajan por toda la comarca.
Un abrazo.
Pilar, has expressat aquest inici de setembre d’una forma tan bella que poca cosa puc afegir. jo, com en Jordi Llavina, també soc setembrista. Estimo aquest mes! Per a mi és com una llibreta amb les pàgines encara per escriure i amb la voluntat que sigui una obra d’art, encara que al final només estigui plena de gargots.
Una forta abraçada!
M’agrada obrir la porta de setembre i endinsar-me pels camins de la verema en la tardor.
Petons, bonica.
Pilar ho dius tant bé que les paraules em sonen a música sublim , sento el gust acid i dolç dels gotims de raïm , els colors de la tardor que s’acosten de puntetes , per no fer soroll, i les teves passes amb les sabates noves de nena entremaliada que comença a caminar i jugar !
Gràcies per acompanyar-m’hi!
L’època de la verema és plàcida com els dies que enfilen la tardor.
Ens preparem per començar amb força i ganes el nou cicle.
petons
…Ple de colors i ebri d’aromes. Quina estrena!
Una abraçada.
És curiós sembla més que comenci l’any el setembre, que no pas el gener…La gent ja ha acabat les vacances, comença l’escola, tot són tràfecs…
I aquestes vinyes curulles de raïms, que realment semblen perles… Temps de verema, m’agrada el setembre…
Petons.
Tos comença quan tot és nou i comencem a fer camí, independenment dels fulls del calendari.
Gràcies per ser-hi!
Grans de raïm dolços entre pampes verdoses… Colors morats i maurats pels llavis que volen fer-se seu l’instant… Delicte del vi que vindrà a aixecar els ànims… i canviem de camins i de sabates… Quan serà que l’aire ens acaronarà amb seva valentia i ens dirà que som lliures… Què canviarà,les sabates, el vestit, la gorra ..o es que l’esperit haurà superat la adulació i serem ànimes lliures… Venen temps nous com cada dia quan surt el sol o nits quan surt la lluna… La màgia del dia dia és el que importa… Sabrem jugar les cartes del nou repte ? Que seguim estimant el que volem i sabem que no ens traeix… Bona tarda, amiga. Anton.