OKSANA KRAVCHENKO
Un mirall tranquil, un miratge entès, una percepció a la retina, un rampell. Un sentiment efímer, un poema alliberat, un llac enfurismat, un oceà mans. La solitud de l’aigua, el rugit del vent, l’espurna d’un enigma, un camí, la pell. L’alba, l’oblit, el silenci de la música, uns ulls que callen. Un resplendor, la nit, una tempesta, un record. Un motlle trencat, una flor, un xiuxiueig. Una abraçada, un sentiment, un desencís, una llàgrima, un somriure, una aroma. Un somni, la llum, un amagatall, una ombra, una trobada casual. La pau de la pluja, el cant del cucut, un lladruc llunyà, un amanyac. El despertar, el toc d’una campana, una empremta, una flama, un reflex lunar. Un full en l’aire, el que s’espera, la parla de la neu, la dansa del dubte i la seva metàfora.
La bellesa és … Bellesa!
Esborrall 
Abans d’esgarriar
el teixit de la neu
tant net, tant blanc…!!
La impol·lutesa la tenia
en caa pensament ?
Les idees destruien
la quietud de ala neu,
el silenci interior
i alli, en l’aiguabarreig
començava la vida.
Què és sino veure,
sentir, oír, percebre
tocar, cantar… !!!
El cant de la vida
en la neu trepitjada
era son existir…,
SA BELLESA …!!!
………………aNTON
Ja et trobava en falta.
Jo també t’enyoro, Anton. Segur que aviat les lletres s’atiaran. Una abraçada.
Ara mateix:
El primer tro d’una tempesta encara incerta, el so de les primeres gotes grosses damunt les fulles del nesprer, llegir les paraules belles d’un blog amic, sentir alegria i enyorança al mateix temps per retrobar-te. La dansa lenta de les branques del desmai, l’aire que alleugereix la calor. El color i la frescor d’un vas de te gelat. Un somriure que imagino.
bellesa i tendresa del teu post….
M’agrada la teva descripció de la bellesa. Si hagués fet més llarg el post, segurament hauríem coincidit. Somric.
Bellesa i tendresa els teus mots…
La bellesa és saber que en crees, cada cop que plasmes en el paper virtual d’aquest espai uns mots, unes sensacions i uns sons inesborrables…. bellesa
La bellesa té molt a veure amb la interpretació de qui la mira. És com un mirall. Gràcies!
Totes aquestes coses juntes, poden omplir una vida, on la bellesa sigui com l’ estandart que fem voleiar, per tal que tothom la vegi i s’adoni de com n’és de bonic el món i que estimant tanta bellesa, podrem ser una mica més feliços.
Un post dolç, suau i bell !!!
Petonets.
Gràcies, SUAU! Petons!
La bellesa és bellesa. Només cal llegir la teva prosa fins a sadollar-sen per entendre-ho.
Una abraçada!
No sé com tu fas que aquí i allà, aconsegueixes obrir-me un gran somriure.
Una abraçada, bonica!