Hi ha nits tèbies.
N’hi ha que baden,
amorosides per la pluja i
em conviden
a aixoplugar-me,
en la pau que infon el silenci.
Als vidres,
regalimen rierols d’aigua tranquil·la,
que em captiven
amb íntim degoteig
i nua tendresa.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Esborrall 
La pluja s’acomiada poc a poc de la nit, la sento distant, més enllà de les persianes i dels vidres que s ‘han mantingut eixuts. Obro la finestra per sentir-la i m’arriba una fresca, sorprenent i vivificant.
Em deixo captivar amb tu pels teus rierols d’aigua, tan llunyans. I t’envio un degoteig cada cop més pausat, de la pluja romancera sobre les fulles de nesprer.
Una abraçada de bona nit.
Em fan sentir molt bé els sons i les aromes que ens regala la pluja. Ets privilegiaga de sentir-la sofre les fulles de nesprer.
Com enyoro els temps de pluja més frescalls i, com tu dius, romancers.
Bona nit, Carme.
A mi personalment la pluja que cau massa a bots i a barrals em neguiteja però el teu poema m’ha tranquil·litzat….és molt maco
Ja sabem que mai plou a gust de tothom. ^0^ Gràcies, Elfreelang.
Aquelles pluges que van queien suaument, però d’una manera constant…En el silenci de la nit només sents el teclejar de les gotes sobre els tendals, com si es tractes d’una bella simfonia nocturna…De tant en tant, alguna gota regalima pels vidres i fa caminois que brillen reflectint el llum esmorteït d’algun fanal …
Un petó de bona nit.
La pluja, la seva simfonia, els seus aromes, la seva realitat, el seu somnieig…Sempre ha sigut un bon bàlsam per a mi.
Un petó, M. Roser.
4.- 4 – 7 – 12
Pluja….
Parxís els finestrons.
Peces del pensament degoten
Pluja…
Coloraines que els dits closos
Piquen com becs d’ocells
En el cristall.
Fan rierols de petons i abraç
Mesclant-se i separant-se
Relliscant juguen a córrer avall
Perseguint-se.
I altres gotes, llàgrimes d’àngel,
Noves idees cauran seguint camí.
Llengües harmonia que parleu
De sospirs de cel.
Pluja…
Darrere el vidre
Plora l’univers.
4.- 4 – 7 – 12
Pluja….
Parxís els finestrons.
Peces del pensament degoten
Pluja…
Coloraines que els dits closos
Piquen com becs d’ocells
En el cristall.
Fan rierols de petons i abraç
Mesclant-se i separant-se
Relliscant juguen a córrer avall
Perseguint-se.
I altres gotes, llàgrimes d’àngel,
Noves idees cauran seguint camí.
Llengües harmonia que parleu
De sospirs de cel.
Pluja…
Darrere el vidre
Plora l’univers.
El rerafons dels mots rimen en els teus versos. Mai no et quedes a la porta. Gràcies, Anton.
Molt bonic!
Gràcies, Marta. Un petó!