Esborrall

Clarejava el solstici en un contrallum vermell que em recordava un esborrall. Sentia que alguna cosa inconcebible esdevindria. La terra es despertava; caminava sense presses en un llarg badall. Uns raigs queien com raïms que incendiaven l’altre costat de la finestra. Feia olor de pa acabat de fer i el fum del cafè em pessigollejava el nas.

A la tarda, la música que poblava els carrers em va acostar a mi mateixa, recobrant la meva ànima primigènia. Vaig recordar el ressò del galop efímer del temps, ajudada per un altre esborrall que s’escampava sobre el full de paper en un acte summament gratificant. M’agradaven les figures que apareixien entre la grafia, i desvestien el silenci.

Declina la primera nit d’estiu, camí de l’alba, i uns passos, sense res predictible, es van darrere seu.

7 respostes a “Esborrall

  1. Noieta, estimada, seré aquí i on tu vagis, si m’hi convides: 🙂

    El teu estil és inconfusible i te l’has endut amb tot a la seva bellesa, profunditat i complexitat.

    Sovint jo també necessito recobrar la meva ànima primigènia… 🙂 i a vegades allò que ha estat fàcil durant anys, un bon dia es torna complicat de fer.

  2. Ai, Pilar, Pilar… – així començava el primer coment que posava en el teu ESBORRALL. En aquell moment no n’hi havia cap… Res, el primer fracàs, no ha entrat per culpa meva ? Ja ens parlarem per l’altre medi… Ja no sé ni el que hi he posat al desaparegut, no devia ser important que se’n ha anat sense avisar-me. Cel·lebro el canvi i que tingui una vida de fruit madur com sempre he tingut al meu davant. Seré a teva taula junt amb tu, amb el teu somriure i parla distesa … desntranyant els teus escrits que venero… Llàstima que el temps em repreti tant i no em deixi més lliure. Sempre al teu costat, els amics T… i Anton.

  3. El raïm de la vida s’obria
    davant meu.
    Els finestrons, ulls encara plorosos
    buscaven l’aigua de la llum..
    Oberts, apanaven la menja
    del nou dia.
    Quins tresors esdevindran
    en instants propicis ?
    Clouria de nou la claror
    que em feia viure
    per que el repòs callés
    les incerteses de converses i treballs.
    Demà tornaria a seguir camí
    entre l’amigalla adicta
    i repetiria amb delit
    l’esclat de la trompeta
    que sempre m’acarona.
    …………………………. Anton.
    Fins a mil trenets, mira si en falten

  4. Com diu la Carme t’has endut el teu estil…
    L’olor de pa acabat de fer, un bon començament pel primer dia d’estiu, amb contrallums vermells…
    Petons Pilar i gràcies, la teva nova caseta és una exquisidesa.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s